Joan Roma

DISCREPÀNCIES O ÀNSIES DE PROTAGONISME ? Tots els qui hem tingut o encara tenim càrrecs interns de partit, o institucionals, tenim clar que per no perjudicar el normal funcionament dels òrgans on actuem, les discrepàncies han de ser exposades i resoltes a nivell intern, mai extern. Aquest principi de lleialtat i confidencialitat és essencial si realment es vol treballar de manera eficient i diligent. Porto prop de cinquanta anys d’activitat en el partit socialista i vaig ostentar diversos càrrecs institucionals, durant quaranta anys. Es evident que en totes les propostes i decisions pot haver-hi diferents punts de vista, només faltaria. Però, per això es fan les reunions, sessions, plenaris, ets, per exposar les diferències, crítiques i discrepàncies. Ara bé, al final, els acords, s’han d’acceptar i complir, agradin o no. Dic això a la vista d’una nova tanda de declaracions, controvèrsies, discrepàncies i desencontres de García Page, el president de la Junta de Castella – La Manxa, en relació a la proposta de nou sistema de finançament autonòmic. En alguns moments em recorden els sermons que tot sovint ens feia Jordi Pujol, en els debats del Parlament on volia erigir-se en un referent moral, ètic i estètic de tot el que passava a Catalunya, a Espanya i en el món mundial. Al final, tanta arrogància, cansa. Voler representar les essències del socialisme no es correspon amb les necessitats d’innovar i renovar els discursos i sobretot les accions diàries. El món, està canviant a una velocitat immensa i no serà amb receptes del passat que alguns dels nous problemes trobin solució. Si miro enrere i penso en com estava el meu poble quan vam entrar a governar-lo allà l’any 1979 i com el tenim ara, puc assegurar que en aquests 46 anys, les receptes aplicades han estat múltiples i variades. Malament haguéssim anat si no haguéssim innovat i modificat plantejaments que podien semblar adequats al principi, però impossibles de mantenir amb el pas dels anys. Doncs bé, el sistema de finançament està més que caducat i si algú tenia un millor sistema que l’hagués posat sobre la taula. No hi ha res més frustrant i indignant que escoltar crítiques, però no tenir cap alternativa. Si García Page, no veu bé la proposta presentada, ha tingut una desena d’anys per buscar-ne una altra i fer-la pública. En política, no estem per dir no a tot, sinó per negociar i si cal presentar alternatives. Ara parlo de finançament, però és que no passa setmana que no entri a criticar qualsevol altre tema amb criteris envellits, sobrepassats per la realitat. Es una mena de “castellano viejo” que va repetint “per aquí no, i per allà, tampoc”. Doncs bé, que digui per on vol anar, i sobretot ho expressi allà on pertoca: en els òrgans interns del partit. Es que sinó el que sembla és simplement donar sortida als afanys de protagonisme, sense donar-se compte, de l’ús i abús que fan els mitjans de comunicació, afins al PP i Vox, de tenir-lo com company de viatge. En fi, cadascú amb les seves idees i prioritats, però francament la utilitat d’un polític es mesura en la seva capacitat de negociació i presentació de propostes i alternatives. Francament fa anys que no les veig de la mà de García Page.