Joan Roma

CONVICCIONS I ACTUACIONS FEMINISTES. A vegades, la lentitud i la burocràcia interna, malmet un dels principals emblemes de l’ADN socialista: la ferma, radical i històrica defensa del feminisme. Aquests dies, hem conegut uns retards inacceptables en la defensa d’unes companyes socialistes, agreujades per Paco Salazar. No parlem d’un militant de base, sinó d’un càrrec rellevant. Ara, ja ex càrrec i fins i tot ex militant, però pel cas, en una situació o altra, la reacció de la direcció hauria d’haver estat immediata i contundent. Tampoc s’ha fet com cal, en un altre cas, situat a Torremolinos. Al final, la companya va haver de portar el cas a fiscalia. I és després ,que el partit ha actuat. Son dos casos, coneguts en molts pocs dies de diferència que ens han sacsejat a tots els que portem anys, molts anys, a peu del canó, contra tota mena de discriminacions, faltes de respecte o atacs a les persones. I vist com estan les coses, no podem permetre ni un pas enrere, en els avenços que el partit ha aconseguit. Toca, doncs, ara sí, però amb caràcter permanent, posar mesures molt radicals, contra qui traspassi línies vermelles, en aquest àmbit concret. I toca fer-ho, precisament per demostrar als altres partits, i a la societat en general que el respecte a les persones i amb elles, les dones, no té cabuda, cap de les manifestacions masclistes, siguin a l’interior del partit, siguin a les institucions, al carrer o a casa. Ha costat molts esforços i una eternitat arribar on som, a nivell legislatiu, però de poc serveixen les lleis sinó hi ha un canvi de mentalitat i de comportament a tots els espais i a tots els nivells. A la vista dels dos darrers casos hi ha encara, una enorme distància entre el que prediquem , proposem i legislem, i el que encara passa . Es que ha de quedar clar que si rebutgem i lluitem contra la corrupció, autèntic desastre pel funcionament de la democràcia, amb igual fervor i contundència ho hem de fer a l’hora de rebutjar i lluitar contra el masclisme. I s’ha de fer des de la base, des de qualsevol racó del país, sigui qui sigui que no es comporti com és de rigor. Aquí no valen càrrecs ni excuses de gracietes, bromes o situacions especials. La radicalitat s’ha d’imposar perquè a tothom li quedi clar que hi ha tolerància 0 en aquest tema, com l’hem imposat per altres qüestions, igualment vitals per al projecte socialista. Les dues darreres actuacions conegudes, vull pensar, serviran per activar ressorts més ràpids i eficaços per tallar d’arrel futurs comportaments inadequats. Per fer-ho real i radical, tothom ha de col·laborar i participar, i si cal, intervenir. Radicalitat i immediatesa, son fonamentals.