Joan Roma

JUNTS, CAP A L’ESPAI SIDERAL Els qui hem estat uns anys fora del país, hem comprovat el grau d’allunyament del dia a dia, per molt que es llegeixi, s’escolti o es mirin mitjans de comunicació. La realitat es va allunyant , fins esdevenir esquemàtica i irreal. Si a tot plegat hi afegeixes estar envoltat d’aduladors, interessats i talibans, és evident que les decisions que algú pugui prendre no siguin les més adients. I si a més, aquest algú , té un ego pujat de to i la seva formació i preparació no és precisament de primera divisió , tenim tots els ingredients per a gestionar un lideratge amb clares i contundents carències. Es un dels principals problemes de Junts, sinó el més rellevant. A tot plegat s’hi sumen altres realitats que expliquen les decisions dels darrers anys. No tenen alternativa. No tenen cap dirigent amb suficient potencial com per substituir-lo. El principal càrrec institucional és Josep Rull, president del Parlament, per la renúncia d’ERC a assumir aquest càrrec, que no és alternativa ni ho podrà ser mai perquè fou un dels fugitius , en desbandada del Consell Executiu , en el moment de l’aplicació del 155. La cara visible de Junts en el Congrés de Diputats, és Míriam Nogueras , amb unes maneres, formes i oratòria que no deixen indiferent a ningú. Cert, però per a mal. S’imagina que posar mala cara , improvisar arguments només pensats , en clau catalana, sense tenir present que està a Madrid i es dirigeix a tot l’Estat, és totalment negatiu per als objectius que suposadament persegueix. Si volia aconseguir ser antipàtica, ho ha aconseguit, però n’ha tret algun resultat positiu ? Jo diria que no. Vaja, als resultats em remeto. Si mirem cap al portaveu en el Senat, Eduard Pujol, hi trobem una figura similar , amb una prepotència infantil de creure que les coses dites de manera ampul·losa i escoltant-se a si mateix ,ja n’hi ha prou per “imposar” arguments, massa pelegrins pels qui segueixen la política nacional. Els seus parlaments s’escolten som si “sentissin ploure”. Resultats? Mínims, molt mínims. I arribem al Parlament de Catalunya on exerceix de portaveu l’increïble Albert Batet. Li poso aquest adjectiu perquè no en trobo cap de millor per expressar la perplexitat de totes i cadascuna de les seves intervencions en la Cambra catalana. D’entrada el seu ego és, fins i tot més gran que el propi cos. Exposa els temes amb una ampul·lositat , poques vegades vista, i no repara en els arguments ni les propostes que moltes vegades son impròpies d’un diputat. Per la pobresa de fonaments i sobretot per reiteració d’acusacions i simplificacions, mil vegades escoltades que ja ningú pren seriosament. Amb aquest personal , és lògic que Puigdemont pugui fer i desfer al seu gust i gana. No té competidors i suposo que fins no retorni , no en sortiran. O fins que Junts tingui un fracàs monumental, en alguna de les properes conteses electorals. Quan vegin perillar la seva existència, algú haurà de reaccionar. O no. Veurem. I si algú tenia dubtes sobre la situació actual del partit , mirem xifres. De la consulta convocada per demanar si trencar o no amb el Govern , en surt un resultat de 86,98 % a favor i un 13,83% en contra. Al final, hem sabut que son només 3.978 els militants que han participat en la votació, cosa que suposa un 66,29% del cens. Si fossin realment uns 6.400, hauria votat més gent. Vol dir que el cens està inflat, o pitjor encara que una part del partit , n’ha passat. Es a dir, no ha participat, cosa que hauria de preocupar als dirigents. Per últim, només recordar que en els bons temps de Convergència, deien tenir 22.000 militants. Mireu les diferències. Les seves xifres, son similars a les que diuen tenir ERC. Em permeto només remarcar que les xifres del PSC, a nivell de militants a corrent de pagament de quotes , se situa per damunt dels 14.000. Que cadascú jutgi !!! Finalment ,no se sap cap on volen anar. Diuen que han trencat l’acord d’investidura i que no pensen dialogar ni pactar res amb el Govern, però que votaran en funció de si el que es porta a votació és bo pels interessos de Catalunya. Deu meu ! Difícil missió perquè gairebé tot el que es debat i es vota a les Corts Generals, té repercussions, bones o dolentes sobre Catalunya. No sé com s’ho faran però quan plou, ho fa per tots, i quan fa fred, també. Això de destriar el gra de la palla, queda bé a nivell bíblic , però a nivell terrenal, tot ens afecta a tots. Francament crec que han perdut el nord i van cap a l’espai sideral, molt poc conegut per als simples mortals. Seguirem informant.