Joan Roma

SON IMPORTANTS ELS PRESSUPOSTOS ? No son importants, son fonamentals. Ho dic, després de 40 anys a la sala de màquines d’un ajuntament i presència en altres institucions del país. Sense pressupostos és com si un vaixell funcionés sense carta de navegar. Es pot sobreviure, però a marxa lenta i sense objectius ambiciosos a l’horitzó. Elaborar un pressupost vol dir planificar, programar, preveure què necessita el poble, el país o l’Estat, i com es prioritzen les actuacions, en funció de les disponibilitats econòmiques. Realment és una feina anual, però amb visió de futur. El que no pots fer un any, pots deixar-ho per l’any vinent o anys venidors. O repartir-ho en diverses anualitats.Vaja, queda clar que és indispensable, si volem que el país vagi a cent vint per hora, en comptes de quedar-se en un modest setanta o vuitanta, en els millors dels casos. Així, doncs, els esforços que fa el Govern Illa, estan més que justificats per tal de que l’any vinent la Generalitat pugui funcionar en plenitud de funcions. Perquè troba tantes reticències, en ERC i els Comuns ? Per una clara por de que donar oxigen a Illa, els pugui suposar quedar-se a l’oposició per anys i panys. Creuen que tenir el Govern, en respiració assistida, mitjançant crèdits puntuals, els dona més esperances de que la gestió no sigui tan espectacular, i puguin anar a eleccions llençant crítiques a les mancances en infraestructures, equipaments i serveis. No pensen en el país, sinó en els seus partits. Posen per davant aquestes temences electorals en comptes de pensar que si el Govern disposa de pressupostos, li podran exigir tot allò que contenen i per tant tenir més arguments que si el Govern explica que no ha pogut fer moltes coses, per falta de finançament. En fi, és pensar en petit, en comptes de pensar i actuar en gran. No fan el que va fer Illa des de l’oposició que fou , negociar i aprovar els pressupostos de Junts. I tanmateix, va guanyar les eleccions posteriors. Bé, no sóc optimista respecte possibles canvis en els dos partits, perquè tots dos estan immersos en problemes interns que no deixen peu a atreviments externs. Els auguro uns clars mals resultats. Temps al temps. Pel que fa els pressupostos generals, la situació és semblant a la catalana, si bé encara més complexa . Massa partits, massa estratègia i poca efectivitat. I sobretot una gran mediocritat com per sortir del cercle en que es troben els grans partits, però encara més, els més petits. Alguns es troben al límit de la supervivència i només pensen en què han de fer a les properes eleccions per poder continuar existint. No tenen visió de país ni sentiment d’Estat, de manera que van improvisant a cada pas que han de donar. El Govern Sánchez va superant els obstacles però és evident que no pot desplegar el programa electoral ni multitud de nous reptes pels quals fan falta els pressupostos. Estem en una via de pura supervivència sense possibilitats d’emprendre el vol cap a objectius ambiciosos i estratègics. Què fer ? En temps de normalitat, advocaríem per anar a eleccions, però no hi estem. La suma de PP i VOX, cas de guanyar les eleccions ens portaria cap a temps passats que ningú vol imaginar, però que son més que possibles, amb ells en el Govern. Toca, doncs, resistir i governar ni que sigui amb la precarietat actual. Tot, abans que facilitar un canvi, clarament en negatiu. Fins quan ? Crec que tot té un límit, i el pas del temps farà veure que les receptes que proposen no van enlloc. Serà el moment per a recuperar la confiança dels electors i animar-los a mantenir un govern de progrés. Veig perfectament possible una remuntada com per continuar amb Pedro Sánchez de president. Algunes de les darreres enquestes mostren aquesta possibilitat.