Joan Roma

LES MENTIDES, MENTIDES SON. Mentir, obliga a mentir, i a recargolar cada vegada més les mentides, fins arribar a extrems que cauen per la seva pròpia desproporció. Es el que ha passat amb una de les bases fonamentals del fenomen independentista: les mobilitzacions. Calia mostrar i demostrar que “el poble català”, així amb article determinat, estava al darrere de la reivindicació d’independència , en un país de sis milions ( anys noranta – dos mil). I res millor que inflar les xifres, fins extrems impossibles, davant el silenci de la majoria de mitjans de comunicació. Dels públics, en mans del Govern, i molts dels privats, generosament subvencionats, com per seguir les instruccions del “pare subvencionador”. Es va aprofitar la gran manifestació de la Diada 2010, per fixar en un milió llarg, la participació. Es va fer callar a la Guàrdia Urbana i a totes les institucions, a fi d’acceptar la xifra dels organitzadors. D’aquí a anar pujant, cada any, fins arribar als dos milions. Recordo que Barcelona té 1,6 milions, cosa que hagués col•lapsat Barcelona i ciutats veïnes. Però bé, pujada la febre fins aquests extrems, ANC, Òmnium i companyia van considerar no pujar més per impossibilitat manifesta, i desconcentrar-la en diverses ciutats. Fou així com en 2016, es va afirmar la presència de 60.000 participants a Berga, en el Passeig de la Pau. Això requeria col•locar 10, 12 o 15 persones a cada m2 de l’espai disponible. Vull recordar que s’estableixen 4 persones x m2, en les concentracions d’alta densitat, i menys si la gent es mou o camina. Arribats en aquest punt, queda clar que la mentida fou àmpliament utilitzada com a via per fer creure que darrere l’independentisme hi havia la majoria del poble català. Demanaven poder-se comptar, sense atendre al fet de que ens hem comptat 42 vegades, en els darrers 46 anys ( municipals, autonòmiques, generals i europees). D’aquí sortia un recolzament màxim d’un terç de la població catalana a les idees independentistes i de dos terços les que no les seguien. Ara, estem en menys d’una cinquena part, per part de l’independentisme. Però, tornant al principi, he parlat amb experts de la Guàrdia Urbana de Barcelona i també amb professors i algun catedràtic de les universitats de Barcelona i de la UPF. Puc afirmar que sempre hi ha hagut qui ha fet els comptes, encara que no els hagin fet públics per evitar acusacions i mals rotllos, però amb les noves tecnologies no és complicat fer comptes. Ho he dit mantes vegades que a Catalunya no hi ha hagut mai cap concentració – manifestació que hagi arribat a un milió de participants. Mai. Històricament perquè la xifra d’habitants era significativament baixa, i ara perquè s’han comptat. La més multitudinària i fàcil de comptar, tot i la complexitat, fou la Via Catalana de 2013 que posava gent al llarg de 400 km , de la qual es va fer una mega foto. Un grup universitari va fer un treball de recompte: 793.683 participants, lluny, molt lluny de les xifres donades, en aquesta i anteriors Diades. Mentir té aquests problemes. Al final la realitat s’imposa i deixa en mala situació els mentiders. Aquest any, s’ha donat per bona la xifra de 41.000 participants. Això, suposaria un simple 4%, respecte de les primeres Diades del procés. Es així o és que aquelles es van inflar descaradament ? Saber llegir la situació del país, obliga a no mentir i saber comptar.