Joan Roma

DE CONSULTES I REFERÈNDUMS. Quan es tracten temes d’especial interès històric, convé anar a les arrels i fonaments jurídic– legals – polítics, per tal de no fer afirmacions ni interpretacions que no s’ajusten a la realitat. Ho dic a la vista de múltiples escrits, opinions i articles sobre les consultes d’aquí, en comparació amb les dutes a terme a Quebec ( Canadà ) i a Escòcia ( Gran Bretanya). Molt sovint es considera que les consultes / referèndums duts a terme, eren d’autodeterminació i haurien portat a la independència immediata, cas de que haguessin estat afirmatives. Així, volen mostrar i demostrar la gran sensibilitat democràtica d’aquests dos països, en contrast amb la que ha imperat a Espanya. Siguem rigorosos, però això, no hagués estat així. Mirem primer cap al Quebec ( Canadà), que va celebrar un referèndum el 30/10/1995, amb un resultat molt ajustat d’un 49,42% a favor del sí a la segregació i d’un 50,58%, en contra. Precisament, per evitar nous malentesos i sorpreses, el govern federal va demanar aclariment a la Cort Suprema ( equivalent al Tribunal Suprem ) i aquesta va dictaminar que, en cap cas, un territori es pot segregar de la resta, sense la intervenció i decisió de tots plegats. Es a dir, en el Parlament federal que representa al conjunt. D’aquí en sortí la Llei de claredat de l’any 2000, deixant les coses clares de cara el futur. Si mirem cap Escòcia, la situació és molt similar. D’entrada, en cap cas, s’hagués produït la segregació / independència del territori respecte de Gran Bretanya, perquè el tema hauria d’haver-se plantejat i decidit en el Parlament de Westminster. No va fer falta perquè el resultat de la consulta del 18/9/2014, donà com a resultat un 55,3% a favor del no, per un 44,7% a favor del sí. Amb similar propòsit al que dugué a terme el govern canadenc, el de Gran Bretanya, demanà informe al Tribunal Suprem, el qual el novembre de 2022, emeté una resolució, deixant clar que el Parlament d’Escòcia no té competències per a convocar ni decidir sobre la seva pertinença a Gran Bretanya. La sobirania recau sobre el Parlament de Westminster i si un dia es vol fer una consulta a una part del territori, hauran de ser consultats tots els ciutadans del conjunt. Aquests han estat els dos casos en els quals s’han emmillarat els partits independentistes catalans i com podem comprovar fa temps que no parlen ni de l’un, ni de l’altre. No hi ha cap país del món que permeti que un parlament regional modifiqui la sobirania nacional. Cap. Per això estaria bé que no es facin afirmacions ni comparacions que no tenen cap fonament real. I algun dia parlarem del nostre 1-O, amb més rigor del que alguns l’han exposat.