Joan Roma

BERGA, IMATGES INSÒLITES. Si fa unes setmanes parlava d’un edifici “insòlit”, com és el CAT ( Centre d’Atenció Turística), situat a l’entrada centre de Berga, que va costar 700.000 euros, 14 anys enrere i encara no s’ha estrenat; avui proposo altres imatges / espais insòlits, per a demostrar que Berga no ha fet els deures, en aquests 46 anys de democràcia municipal. I no, no parlaré de la Rasa dels Molins que per ella sola ja ocuparia tot un article. Parlaré d’altres 3 espais. Som-hi ! Es molt inusual que una ciutat, capital de comarca, tingui en un lloc cèntric, una antiga fàbrica tèxtil, a la cruïlla del carrer Barcelona amb Pere III. Un antic edifici immens, veí de l’edifici de la Panificadora que porta anys, molts anys, en ruïna total. Tant que va col·lapsar 15 o 20 anys enrere i fins i tot ja té abundant vegetació i algun arbre, crescut a l’interior de l’espai. Em sembla impensable un cas semblant en qualsevol altre poble o ciutat. Com és que no s’ha exigit als seus propietaris l’enderroc total, en primer lloc i tot seguit la seva edificació o la venda?. Com és que l’ajuntament no ha resolt aquesta situació, amb les mesures exposades, o la seva compra, per oferir al Govern de la Generalitat per a la construcció d’habitatges a preu assequible ? No menys espectacular és l’espai que ha quedat a la cruïlla del Passeig de la Indústria amb el carrer Lluís Millet, després de l’enderroc del gran edifici abandonat durant anys i que finalment amenaçava col·lapsar. Mesos enrere es va dir que tot estava a punt per reedificar, però els mesos van passant i no veiem cap moviment en aquest sentit. Es insòlit tenir un espai privilegiat com aquest, just en el rovell de l’ou de la ciutat, produint una imatge totalment negativa, de deixadesa per part del govern municipal. En aquests temes, la rapidesa i contundència han de ser exemplars. Si no es té diner per enderrocar i reedificar, s’ha de vendre. No dic mal vendre, vendre a preu de mercat, i si no surt un particular, que compri l’ajuntament, per destinar a habitatges a preu assequible. I la tercera imatge “insòlita” que proposo en aquest article és la zona anomenada dels 40 pilars, una de les imatges de la ciutat, pujant o baixant per la C-16. Tot un barri amb un munt de carcasses d’edificis començats, i abandonats durant anys, molts anys. Dona una estranya sensació voltar per aquests carrers perquè ens porta a un altre món. Tampoc aquí veiem cap actuació concreta, ràpida i decidida per part del govern municipal. I torno al principi, o els propietaris – emprenedors – constructors, venen, o se’ls imposen obligacions que resolguin el problema. També aquí l’ajuntament tindria l’oportunitat de comprar, per a cedir a la Generalitat, els edificis en construcció per ser destinats a habitatges a preu assequible. I es que arribats en aquest punt, vull recordar que Berga, té prop de 1.000 ( mil ) habitatges buits: uns abandonats, altres sense ocupar, i en canvi no hi ha pisos de lloguer disponibles. Aquesta paradoxa perjudica, i molt, a veïns i ciutat, en general. No es pot permetre, de manera que cal actuar. Primer a les bones, amb mesures positives i d’ajuda a propietaris, i sinó amb actuacions clares i contundents perquè rehabilitin o venguin. No dic mal vendre, dic vendre a preu raonable de mercat. I si no apareixen compradors particulars, que entri l’ajuntament a buscar solució. Una ciutat com Berga, hauria de tenir una partida rellevant anual ,destinada a la compra i rehabilitació d’edificis vells. Hi ha diverses vies externes per obtenir ajuts, si no es fa és per incapacitat, mandra o ignorància. No sé quina de les tres és pitjor.