Joan Roma

1-O, NI MODÈLI-LIC NI CONCLOENT. Cadascú és ben lliure de creure’s mentides i falsedats, el que no pot és pretendre que els altres facin el mateix. Durant anys, l’ANC, Òmnium, i els partits independentistes van crear un ambient i un estatus imaginari a Catalunya. Falsejant dades, enquestes i realitat, volien establir una realitat paral•lela en la qual “el poble català, volia /exigia la independència com a via per “alliberar-se” del jou espanyol. La fi, justificava els mitjans. Es com es ven, l’1-O, pretenent fer-lo veure com un model de mobilització i participació. Els qui ho defensen, no volen entrar en matèria. Es a dir, son justificables tota mena d’il•legalitats i irregularitats per aconseguir un objectiu determinat ? En una dictadura, diria que en molts casos, sí, però mai en una democràcia plena com era i és la nostra. Recordem alguns punts per a demostrar-ho. Va ser lícit, vulnerar el Reglament del Parlament, llargament redactat, discutit , finalment consensuat i votat pels qui érem els màxims representants del poble de Catalunya? El vam votar els 135 diputats. En aquell Reglament establíem la necessitat dels dos terços (90 ) diputats per modificar-lo. Doncs bé, 72 eixelebrats diputats, van decidir vulnerar-lo i aprovar la convocatòria d’un referèndum. Amb aquell acord es vulnerava no solament el Reglament, també l’Estatut d’Autonomia, i amb ell, la Constitució Espanyola. Tampoc es va acceptar que el nostre Tribunal Constitucional, anomenat Consell de Garanties Estatutàries es pronunciés, abans de votar. No es va respectar la legalitat espanyola, però tampoc la catalana. El que predicaven “ de llei a llei”, ni es va produir ni era possible, com va dictaminar posteriorment aquest Consell. Però bé, deixem el gran nombre d’il•legalitats comeses i anem a les xifres. Sense cap fiabilitat, per manca d’òrgans oficials, es va establir en 5.313.564 el nombre de persones amb dret a vot. El nombre de votants, va ser de 2.288.217. Un simple 43,03%, molt lluny de superar la majoria absoluta. Altres xifres van ser de 44.913 vots en blanc i 19.719 nuls. El sí obtingué, 2.262.424 vots. El no, 176.565, de manera que si fem comptes, només un 37,8% del cens electoral va votar positivament. La resta, amb xifres molts superiors, 3.051.110 va quedar fora d’aquesta participació. Si algú creu que amb aquestes xifres es va aconseguir un resultat concloent, s’equivoca de dalt a baix. La prova son els resultats electorals, posteriors a aquella consulta. No s’hagués hagut d’arribar mai a aquest pols, mostra de la incompetència del Govern Rajoy, i d’un inepte ministre d’Interior, que va fer intervenir les forces de seguretat, contra 255, dels 2.315 col•legis electorals. Una gravíssima estupidesa que va ser motiu d’indignació pels defensors, però també detractors de la consulta. També fou un error el discurs del Rei, del dia 3-O. Se’l podia haver estalviat. Dit això, ningú vulgui posar com a modèlic el procés i encara menys les vies fetes servir. En democràcia, la llei impera, i ningú se la pot saltar. I molt menys diputats i càrrecs institucionals que hem jurat complir i fer complir la legalitat vigent. I si mirem les xifres ofertes, de les quals discrepo perquè no s’han pogut contrastar ni verificar, i per això s’han amagat i / o destruït, veurem que hi hagué poc més d’un terç a favor i prop de dos terços van quedar fora. Qui digui que hi ha base suficient, no està al dia dels fonaments de la democràcia.