Joan Roma

PRIORITATS CLARES. Tenir les prioritats clares, és essencial per a qualsevol Govern, per a poder gestionar els diners disponibles. Sempre fan curt, sempre en falten molts més dels que es disposen, de manera que cal decidir què va primer i què es posa en segon o tercer lloc. I fins i tot, què queda per nous temps en que les finances puguin cobrir aquests objectius. Es interessant fer un estudi comparatiu de les prioritats dels Governs que ha tingut la Generalitat d’ençà la seva recuperació l’any 1980. Per als qui hem estat al capdavant d’alguna de les institucions del país, i hem col•laborat amb algunes altres, recordar d’on veníem, facilita valorar si anem pel bon camí. També ajuda a entendre l’enorme esforç fet, en tots els àmbits de les infraestructures, equipaments i serveis. Costa ara de fer-se una idea de com estàvem els anys 80, però puc assegurar que tots els indicadors de qualitat i quantitat eren ínfims. Cert també que la gent s’havia adaptat a les carències i ja trobaven normal el que no ho era en absolut. I parlem d’un país de cinc milions que ha anat augmentant d’habitants fins situar-se a dia d’avui en els 8,2 M, i tot indica que en vuit o deu anys, estarem en els 10. Així doncs, ja no es poden programar ni planificar infraestructures, equipaments i serveis pels que som, sinó pels que serem, a la volta de la cantonada. Tots els grans projectes necessiten anys de planificació, preparació i execució, de manera que moltes coses que es pensen en el dia d’avui, les veurem fetes realitat, dintre de vuit o deu anys. No ens podem encantar perquè la vida segueix, es facin o no els deures. I sinó es fan, queda clar que el país i la seva gent, aniran per mal camí. Perdoneu la llarga introducció, però era necessària per exposar els estudis i planificacions que veig està duent a terme el Govern Illa. Cada vegada tinc més clar, el mestratge d’Enric Prat de la Riba, en matèria de planificació i programació de grans objectius, per aplicar-los a l’acció de l’actual Govern de la Generalitat. Veig en tots els departaments una mirada llarga sobre els problemes, pensant en una solució immediata als més punyents, però alhora previsions per resoldre els que vindran d’aquí uns mesos o uns anys. De la meva estada a Suïssa vaig aprendre precisament aquesta “mania” planificadora a 15, 20 o 30 anys vista. Es el que s’està imposant aquí, per no tancar-se en petites solucions que no resoldran problemes propers. Per això quan es van anunciar els 50.000 habitatges a crear, es va fixar el 2030, com termini, però tenint clar que el ritme ha de continuar per resoldre les futures onades de peticionaris. El mateix passa amb Rodalies o en el transport interurbà, amb busos, o les necessitats futures d’aigua de boca, o de sanejament, etc. Tot ha de tenir previsions de futur, per evitar que obres actuals, condicionin creixements futurs. La gestió, la bona gestió, ha de ser previsora amb una clara visió de futur. Es el que veig en l’actual Govern. I no és estrany perquè està ple de càrrecs procedents d’ajuntaments i diputacions. Precisament les administracions que han tingut clares les necessitats i les prioritats pensant més en el futur que en el present. Ho podem veure en la immensa majoria de pobles i ciutats.