Joan Roma

JAUME GIRÓ ( JUNTS ), DEIXA TOTS ELS CÀRRECS. Quan va plegar David Saldoni, ja vaig pronosticar que hi hauria altres notables dirigents de Junts que farien el mateix. No és que tingui informació privilegiada de les interioritats de Junts, però sí d’alguns alcaldes i diputats, cosa que permet fer un seguiment de les discrepàncies i disfuncions internes, fruit de l’anòmala composició de la cúpula directiva. Es comprèn perfectament la incomoditat i la discrepància de Jaume Giró respecte les accions i actuacions de Junts, tan a nivell de Catalunya, com molt especialment d’Espanya. Per un home d’acció i gestió, desaprofitar les nombroses ocasions d’arribar a acords i pactes, aquí i allà, ha de resultar incomprensible i inacceptable. De fet, son els motius pels quals ha deixat tots els càrrecs que ostentava. I que ningú tregui importància a les renúncies perquè era un dels més rellevants caps pensants del grup parlamentari i de l’Executiva, de Junts. Recordem només, alguns dels càrrecs que ha tingut com el de Director General de la Fundació Bancària “La Caixa”, entre molts altres anteriors i posteriors, i el de Conseller d’Economia i Finances ( maig 2021 – octubre 2022). Es un dels que es va atrevir a mostrar la seva disconformitat amb el trencament amb ERC i la sortida del Govern. També vull recordar la decisió de presentar-se, a una mena de primàries, per a decidir qui anava a Madrid, en ocasió de les darreres eleccions generals, en les quals es postulava com alternativa a Míriam Nogueras. Defensava la idea del pragmatisme, fent servir la força parlamentària per aconseguir grans acords i pactes, beneficiosos per a Catalunya. La cúpula de Junts, es va espantar davant aquest pols, i el van pressionar perquè renunciés, amb arguments que ha comprovat han estat un desastre per a la imatge del partit, pels pocs avenços en multitud de matèries, i per plantejar batalles que tenien el partit com centre d’interès, en comptes del país i la seva gent. Ningú podrà no donar-li la raó perquè Míriam Nogueras s’ha convertit en una pèssima portaveu i pitjor negociadora, de propostes, lleis i inversions , destinades a Catalunya. Considero, doncs, lògic que hagi decidit tirar la tovallola a l’inici del nou curs polític. Per un home d’acció i gestió, veure que el partit continua pensant més en clau interna que no pas externa, l’obliga a plegar i pensar en altres objectius. De ben segur els trobarà perquè tothom li reconeix una sòlida preparació i formació com per tirar endavant projectes de primer nivell. Però, això ens porta a pensar en el futur que li espera a Junts. Ja he dit i repetit que tenir de president un home instal·lat a l’estranger, suposa una anomalia no solament política sinó de gestió diària. Podria afegir-hi la mediocritat del personatge. Tot plegat comporta veure com el segon partit del país, es va enrocant en una estratègia que l’anirà ofegant. Conec alcaldes i regidors que tenen clara la retirada o buscar formules com independents, si al final decideixen continuar. No veure aquesta realitat és una de les conseqüències de tenir a la cúpula del partit, a persones que han perdut el fil del dia a dia. Allà ells, però el seu futur és força previsible.