Joan Roma

I ARA, VA DE BOLETS. Encara no hem tancat les activitats pròpies de l’estiu que ja comença la temporada de bolets, una setmana després que s’hagi iniciat la de caça. Portem un any amb una creixent ocupació del territori, traduïda en un increment notable de motoristes, ciclistes i autocaravanes a la recerca d’espais on establir-se. Hi ha excessos que comencen a preocupar-nos als que vivim i treballem en el món rural. Fa anys, érem conscients que els mesos d’estiu comportaven canvis en la nostra rutina quotidiana. Eren un parell de mesos de presència més nombrosa dels segons residents, i lògicament venien turistes i gent de pas de procedències molt diverses. El que no passava era trobar-nos les carreteres plenes d’obstacles, amb perills evidents, tots els dies de la setmana, però molt especialment els caps de setmana. Es nota l’increment de població de Catalunya, i alhora canvis en l’ocupació del territori. Ara, ja és impensable anar on anàvem anys enrere a banyar-nos o passar el dia. Aquests llocs son ocupats des de primeres hores, fins les darreres. També les carreteres han sofert canvis notables en trànsit, tot i que son les mateixes de sempre. En un parell o tres d’anys s’ha produït un esclat de pràctica del ciclisme com mai hauríem imaginat. Trobes colles procedents de pobles i ciutats, situats a un centenar de quilòmetres, a més dels de la comarca o comarques veïnes. Això significa, en carreteres plenes de revolts, un perill a cada cantonada. I com els ciclistes, els motoristes, semblen haver-se multiplicat per tres o quatre. Però, si els increments eren notables, arribat el setembre el canvi era espectacular. Semblava que tot tornava a la normalitat. Ja no. Acabada una temporada, el sol fet d’aparèixer en qualsevol mitjà de comunicació que algú ha trobat els primers bolets, es desferma una altra febre que ens acompanyarà en els propers dos o tres mesos, en funció de si els boscos son generosos o no. La climatologia mana i no sempre respon com voldrien els qui s’afanyen a buscar i collir tota mena d’espècies. A l’hora d’escriure aquest article puc afirmar i confirmar que ja he trobat unes quantes desenes de vehicles, aparcats en qualsevol indret de la carretera, amb personal equipat de cistelles, cistellets, bosses de tota mena i alguna capsa, preparats per omplir, encara que no estiguin segurs de si el que cullen, és comestible o no. L’allau es tornarà a incrementar respecte de l’any passat i preocupa perquè la majoria de boscos, per no dir gairebé tots, estan delimitats pel que anomenem “vailets” que porten corrent elèctric per tal de fer recular les vaques, vedells, i cavalls que els pagesos i ramaders deixen en el que s’entén com ramaderia extensiva, a l’aire lliure. La corrent del filat és de baixa intensitat però en cas d’humitat o pluja pot produir una descàrrega molesta. I si algú vol passar, té dues opcions, passar per sota o buscar una “porta”, en la qual trobarà el vailet protegit com per poder-lo obrir i tornar a tancar. Bé, doncs, trencar-lo o deixar-lo obert pot causar greus incidents i accidents, motivats per vaques, vedells i /o cavalls que surten del bosc i arriben a camins i carreteres. Es habitual tenir maldecaps d’aquests tipus, si el comportament no és el cívicament esperat. Com ho és la deixadesa d’alguns visitants, que llencen plàstics, envasos i altres articles per terra, provocant danys no solament a la natura sinó també a la fauna que a vegades pensa que son per menjar i els queden a la gola o en el esòfag, produint la seva mort. Res és innocent, i per això vinc reclamant des de fa anys, articles, programes a televisions i xarxes socials per a que la gent tingui clar que la protecció de la natura és cosa de tots, i que aquests allaus tenen conseqüències notables, per a tots els que vivim en el món rural.