Joan Roma

SOLDATS CONVERTITS EN ASSASSINS. Fa cinquanta anys, any amunt, any avall, vaig visitar el primer camp d’extermini nazi: Dachau, a prop de Munic. Tenia ja uns raonables coneixements d’alemany i anar acompanyat d’una amiga suïssa, em va permetre poder comprendre bé, tot el procés de nazificació d’Alemanya. A l’edifici on residien els soldats i militars, hi ha un ampli i detallat museu sobre el nazisme que tothom hauria de visitar al llarg de la seva vida. De fet, vam coincidir amb una classe d’institut, i parlant amb la professora ens va exposar que és obligatòria, almenys una visita a un camp d’extermini, durant l’ensenyament secundari. Una mesura de vital importància per veure, en directe com era i com es tractaven les persones que eren deportades allà. No cal dir que després d’unes hores de visita, surts amb el cor encongit i penses que mai més es poden repetir accions com aquelles. Però, ara, molts anys després i pel poble que va patir tantes calamitats, constatem horrors increïbles que no tenen fi. Una acció cruel de Hamàs, feia preveure una reacció dura i contundent per part d’Israel, però mai emprendre un genocidi contra el poble palestí. Un genocidi que té els pitjors components que es poden imaginar. Destruccions massives, acompanyades de tota mena de crueltats, justificades com persecució de terroristes. Tenir de primer ministre un Netanyahu, acusat de diversos presumptes delictes de corrupció, ha ajudat a estendre el terror i fer-lo durar, sota qualsevol excusa. Son ja més de 61.000 els morts comptabilitzats, molts dels quals dones i infants, a la recerca de menjar i beure. I, poc a poc s’ha anat observant que les morts no es devien a “baixes per accions colaterals” lligades a les actuacions militars, sinó assassinats buscats i duts a terme, per part de soldats, colons o qualsevol que s’hi afegeixi. Total impunitat, justificada per persecucions de terroristes infiltrats entre la població civil. No estem davant d’una guerra contra un adversari, clar i definit, sinó d’una acció militar, contra població civil indefensa que lluita per la supervivència i és massacrada de manera metòdica per tal de fer-la desaparèixer. Un exemple clar i concret de genocidi, planificat i justificat sota l’excusa que tothom amaga terroristes i son víctimes colaterals de les accions militars. No, no, cert que hi ha víctimes colaterals, però hi ha milers de víctimes, causades per la reconversió de soldats en assassins. Per les investigacions dutes a terme per diverses ONG de total confiança i transparència, s’han estudiat milers de morts, sobretot de dones i infants en que la mort els vingué de la mà de l’ús d’armes, a curta distància, contra òrgans vitals amb l’objectiu de produir-los la mort. Hi ha un munt d’investigacions obertes en que la causa és un simple assassinat. Es terrible que un país, dit democràtic, perdi aquesta condició per a transformar-se en un règim autoritari, on la llei ha perdut la preeminència i s’ordenen execucions en tot moment i hora, a la recerca de l’objectiu de fer desaparèixer el poble palestí. Tanta violència, tanta destrucció, també afecta el present i futur de l’Estat d’Israel. Els que n’érem defensors hem perdut les raons per defensar-lo i constatem el triomf dels més extremistes i fanàtics que porten el país cap a la destrucció interna. Només cal veure i estudiar els efectes sobre milers de joves, alguns dels quals es suïciden i altres han de ser tractats per afectacions mentals de difícil o impossible tractament. I ningú cregui que aquests assassinats quedaran impunes perquè hi ha agències i ONG que els van informant i detallant com perquè un dia els seus autors siguin portats davant la Justícia, interna o externa. Fa poc vaig explicar la tasca de la Fundació Hind Rajab. A ella correspon la persecució de tots els militars que surten del país, per demanar que la Justícia actuï contra ells, es trobin en el país que es trobin. Ja no tindran pau, mai més. No la mereixen.