Joan Roma

POCA PLURALITAT EN ELS MITJANS PÚBLICS CATALANS. Si algú creia que l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat comportaria canvis profunds en el funcionament, composició i programació dels mitjans de comunicació integrats en la CCMA ( Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) ha pogut comprovar que això no ha estat així, ni s’espera es faci realitat en els propers mesos o anys. Seguim en mans de dirigents, directors, caps de servei, coordinadors d’àrees, posats pels anteriors governs, en mans de CiU, els més antics, seguits de Junts i ERC. Ben pocs, poden ser considerats “independents” i ja no dic, proclius al PSC. Si existeixen, s’han de buscar amb lents d’augment. La situació és altament preocupant perquè hi ha un clar decalatge entre el que passa en el Govern, en el Parlament, i al carrer. Vaig abandonar TV3 i Catalunya Radio, fa una dotzena d’anys, arran l’inici del procés i només torno breument per a comprovar si la subjectivitat, el partidisme i el relat proper a les tesis independentistes es manté, i he de dir que mentrestant això passi, no penso tornar. I puc assegurar que el mateix fan no menys de dos-cents cinquanta o tres-cents mil ciutadans, indignats pel segrest de “la nostra” que s’ha convertit en la “d’ells”. I és que segons els programes, el partidisme és més o menys pujat de to, però resulta increïble el grau de manipulació per part de la major part de programadors, opinadors, tertulians i conductors que apleguen una representació gens proporcional de la realitat del país. Ens trobem amb proporcions de 3 a 1, figurant els tres com clarament contraris al Govern de la Generalitat i amb ell , al Govern central. Es dona veu abans, a qualsevol estrafolari defensor de suposats atacs a Catalunya, que a persones preparades i formades que podrien informar i no fer propaganda. La qualitat, en general, ha baixat enormement i ja no hi ha més objectiu que resistir. Es a dir, conservar els llocs de treball, uns dels més ben remunerats , a nivell d’Espanya, i amb unes condicions de luxe pel que fa complements, compensacions i gratificacions extres. Ja s’entén que no vulguin canviar de règim ni obrir-se cap a noves realitats, però ens pertoca a tots plegats, exigir que els nostres impostos no vagin cap a mantenir uns mitjans que no fan la feina que haurien de fer: informar, sota criteris de veracitat i objectivitat. Fins quan durarà aquesta situació ? Difícil de predir, però almenys fins les noves eleccions al Parlament de Catalunya. D’aquestes futures eleccions en dependrà la nova composició del Parlament i del futur Govern. Es evident que qui vingui al darrere ha d’entomar el tema de tirar endavant una profunda remodelació dels mitjans. Son insaciables a nivell pressupostari i no s’hi poden dedicar centenars de milions, per permetre el seu ús sectari. Almenys haurien de complir amb la funció pública per la qual foren creats. I a la vista de que serà molt difícil la remodelació, penso en una sacsejada forta, reduint dràsticament l’aportació directa de la Generalitat, per així reduir volum i fer-los més gestionables. Ara, funcionen com si fos un cos a part de la Generalitat. Van al seu aire, perquè es consideren intocables i només al servei de les seves cabòries i preferències. I, ara i aquí, res tenen a veure amb la nova realitat del país. Per tan, no fan la funció informativa, plural i transversal que haurien de fer, motiu pel qual s’han de reformular de dalt a baix, tan bon punt es disposi de suficient força parlamentària per a dur-ho a terme.