Joan Roma

ELS EXABRUPTES DE JUNTS. El nostre país és petit, i ens coneixem gairebé tots els que directa o indirectament ens ocupem de la “cosa pública”. Son molts anys d’interrelació, de comunicació i trobades en llocs i moments diversos al llarg de l’any i dels anys. Es així com tenim oportunitat de parlar amb regidors, alcaldes, diputats, de diferents partits, i molt especialment amb els integrats ,a Junts. Parlo ara d’aquest partit, com en el futur parlaré d’altres, presents a l’hemicicle del Parlament de Catalunya. Avui m’interessa tractar la frustració i estupefacció de molts càrrecs de Junts a la vista del comportament i decisions de la cúpula del partit, molt especialment pel que fa el Congrés de Diputats. A ningú va estranyar el darrer estirabot del curs parlamentari, votant de nou amb el PP i VOX, contra la proposta del Govern central d’implementar mesures per evitar una nova apagada general. El vot en contra de PP i VOX es donava per assumit, vistes les guerres entre ells, i la prioritat d’anar contra el PSOE, encara que sigui a costa de perjudicar a tots els ciutadans. Però, i Junts ? Està també en aquesta batalla campal ? Sí i no. Està en una o altra, en funció de com es lleven aquell dia. Tenen uns estrategues de saló que poden decidir una cosa i la contrària amb només uns minuts de diferència. Si algun d’ells considera que es el moment de sortir a les noticies per dir que han estat més ferms que ningú en la defensa de Catalunya, donc,s ho diuen i ni tan sols es posen vermells. La vermellor ja l’han perduda fa anys, a mesura que cada dos o tres mesos, es permeten votar contra qualsevol mesura, per positiva que sigui per al conjunt. Precisament com més oportuna sigui, millor votar-hi en contra, perquè així es dona més rebombori al seu posicionament. Estratègia concreta ? Cap. Resultats polítics ? Cap, a la vista de com van les coses i de la desafecció que produeix el seu funcionament. I aquí volia arribar. Els danys interns que causen aquests exabruptes els notaran ben aviat. Hem passat l’equador del mandat, i falten menys de dos anys per tenir les llistes fetes i conformades, per presentar-les davant les Juntes electorals. Conec més d’una vintena de càrrecs rellevants de Junts que no tenen gens clara la seva continuïtat. No entenen el camí del partit, i no veuen futur en les seves posicions i decisions. Veuen amb preocupació que totes les enquestes, oficials i privades, castiguen el partit, amb més o menys contundència, però no n’hi ha ni una que mantingui resultats. Ni una. Totes donen pèrdues d’entre cinc i deu diputats. Això allunya el partit de futures presències en el Govern. Però, també l’allunya de recuperar alcaldies, consells comarcals i diputacions. Es un peix que es mossega la cua, i ben aviat comprovaran les primeres desercions, amb formules diverses com la de donar per tancada una etapa, en el cas d’alcaldes de llarg recorregut, o retornar a la feina deixada, en altres casos. El tema està en que viure en un partit de comportaments similars als de la CUP no els atreu ni els convenç. I com que tampoc veuen un canvi proper, auguro baixes importants en el conjunt del país. Els errors es paguen i en política, molt més. Temps al temps.