Joan Roma

CATALÀ: INVENTS, ELS MÍNIMS. Pels qui hem estat llargs períodes representant el poble català, en el Parlament de Catalunya, ens costa fer el seguiment dels actuals períodes de sessions. No és que el nivell hagi baixat, és que en alguns moments, es troba sota terra, amb propostes que no se sap ben bé si son estirabots d’algun il•luminat o l’autèntica línia política del Grup Parlamentari que presenta les propostes. En aquest apartat, Junts x Catalunya, va fent mèrits per continuar donant notes extravagants, impròpies d’un partit que vulgui arribar al Govern algun dia, ni que sigui dintre de quinze o vint anys. Ho dic a la vista de la Moció subsegüent a la Interpel•lació al Govern sobre el compromís amb la preservació i la projecció de referents i símbols nacionals de Catalunya. Un títol tan llarg no m’imaginava portés en el punt 6è, una proposta que denota desconeixement de la realitat de la immigració a Catalunya, ignorància sobre la legislació vigent i finalment, propostes impossibles. En aquest punt, Junts proposava una modificació del reglament d’estrangeria, mitjançant la qual es requereixi el nivell A2, a les persones que portin 2 anys de vida aquí, i el nivell B2, pels qui portin 5 anys. Ja està. I en tots els casos, per evitar fer trampes, una entrevista obligatòria que certifiqui el nivell de coneixement real, d’aquests dos nivells. Ho he dit en anteriors ocasions i ho repeteixo ara, en la qüestió del català, bestieses, les mínimes. No està el país i la seva gent per anar improvisant i fent propostes que denoten el total desconeixement de la realitat de la immigració. Aquest punt, és propi de gent amb bons ingressos, que viuen còmodament en espais privilegiats i que miren la immigració des de les seves terrasses, àtics o apartaments a la platja. També denota la irresponsabilitat d’ostentar càrrecs pels quals no estan ni preparats ni degudament formats. No tenen ni idea de la realitat de la immigració que tenim. Proposar un nivell A2, al cap de dos anys i no gens menys que un B2 al cap de cinc, és viure un deliri del qual algú els ha de despertar. I és que es mouen amb la idea de que si els immigrants no aprenen ni parlen l’idioma és per mandra o mala fe. No s’imaginen persones amb greus problemes per sobreviure, que treballen deu o dotze hores diàries, que només tenen una pobre habitació per viure i que molts d’ells tenen un baix o molt baix nivell educatiu. No saben que desenes de milers de catalans repartits per tot el món, no parlen alemany després de deu o dotze anys, ni el suec, noruec, finès, danès, ni molts altres. Com tampoc parlen el neerlandès ( flamenc) els tres fugitius, instal•lats a Bèlgica, quan és l’idioma matern del 60% del país. Aplicant aquest principi de Junts, Bèlgica els hauria de fer fora, perquè han tingut prop de vuit anys, i no l’han après. Portaran aquesta proposta cap aquell país ? En resum, si Junts va pel món amb aquestes propostes, li auguro molts anys a l’oposició i amb molta menys representació. En qüestió d’idioma, anem amb compte a fer propostes eixelebrades. Els recomano uns mesos de voluntariat en qualsevol de les ONG’s que es dediquen al món de la immigració. Segur que els permetrà tocar de peus a terra i pensar en propostes molt més assenyades.