Joan Roma

PRESÈNCIA “NORMALITZADA” DE L’EXÈRCIT, A CATALUNYA. Una de les dèries dels independentistes, ha estat l’exèrcit. Aprofitant el rebuig lògic i comprensible del que va suposar el seu paper durant la llarga nit franquista, sempre l’han volgut explicar i exposar com si aquella realitat continués en els nostres dies. No volen admetre l’admirable treball dut a terme pel Ministre de Defensa, Narcís Serra, i la immensa feina, interna i externa de centenars, milers de persones, amb múltiples militars d’alt i baix nivell, en convertir-lo en una eina moderna, eficient i plenament democràtica. Sempre persisteixen aquells que voldrien que les imatges del passat, continuessin fixes, per als ciutadans d’avui dia. I no. Qui conegui una mica l’interior dels tres exèrcits, i s’interessi per les reformes dutes a terme i per l’enorme canvi aconseguit, veurà que el nostre exèrcit és equiparable a qualsevol altre de la UE. Es més, ha guanyat en prestigi per la preparació i desplegament en múltiples zones de conflicte, on ha actuat com a força de protecció i mediació. Tot i ser ben certes les explicacions anteriors, quedaven accions visibles i tangibles per a normalitzar la seva presència i actuació a Catalunya, després del llarg i desastrós període del procés. I sí, s’han produït fets concrets i ben visibles de que estem en altres temps i que el passat, passat està. Donaré uns pocs exemples per a posar imatges al que explico. En el terrible incendi de Paüls, s’hi van dedicar tots els esforços disponibles, per evitar la seva propagació i perimetrar la seva superfície. Hem pogut veure ja els primers incendis de sisena generació amb efectes mai vistos en quan a rapidesa, virulència i estranys efectes, difícils d’aturar. Doncs bé, davant la tragèdia res més lògic que cridar reforços, tan preparats i equipats com els de la UME ( Unitat Militar d’Emergències). Van venir, van coordinar-se i treballar colze a colze amb els bombers, i al final el resultat fou el buscat: apagar l’incendi, i així evitar majors danys. Ningú ha sortit a criticar el fet, però vull recordar com en plena pandèmia, hi havia nombrosos alcaldes i partits polítics que no volien la UME, a casa seva. En alguns casos, vam haver d’actuar de manera contundent per exigir obrir-los les portes perquè podessin treballar en desinfeccions d’equipaments públics, com residències de gent gran, centres cívics, hospitals, etc. Comparem situacions, i veurem com han canviat els temps. També ho han fet en un acte simbòlic, instituït pel president Pujol, a l’hora de premiar el primer de la promoció de l’escola de suboficials de Talarn ( Lleida ). El passat dia 7 de juliol, es van diplomar del càrrec de sergent, 515 alumnes, dels quals 53 eren dones. Aquesta Acadèmia General Bàsica de Suboficials, aplega candidats a sergent, de tot Espanya i en l’acte d’entrega de despatxos es va institucionalitzar que el primer de la promoció rebia una rèplica de l’espasa de Jaume I el Conqueridor. La d’aquest any era la promoció 50, des que es fundà l’Acadèmia l’any 1974. Per aquestes instal·lacions hi han passat 31.000 sergents d’infanteria, i des de 1980, es duia a terme aquesta distinció, suspesa durant els anys del procés. Enguany, de la mà de la Consellera d’Interior, Núria Parlón, s’ha reprès, a satisfacció de tots els participants. Un tercer motiu de normalitat el suposa l’increment d’inversions en Defensa. El Govern ha decidit impulsar i facilitar la inclusió d’empreses catalanes o d’altres indrets perquè s’instal·lin a Catalunya, creïn llocs de treball i es converteixen en elements rellevants en aquest àmbit. Seria ben poc intel·ligent quedar fora d’una via important de reindustrialització , recuperant activitats, perdudes al llarg dels darrers anys. Ben aviat veurem on s’activen les noves indústries i els materials que d’elles en sortiran.