Joan Roma

LA IMPOTÈNCIA DEL PP I VOX. Era enorme l’expectativa, la pressió i la voluntat de marcar territori i futur, per part de tots els actors que havien de donar explicacions i alhora demanar perdó, per part del PSOE, exigir resposta clara i contundent, per part dels partits que havien donat suport a l’elecció de Pedro Sánchez, i finalment, petició de dissolució de les Corts Generals, com a formula per deixar clara l’existència d’una alternativa forta i fiable. La sessió del dia 9 son d’aquelles que marquen fites històriques, i no va defraudar. Almenys pels qui estàvem interessats en capgirar la situació i donar continuïtat a una de les etapes més complicades i difícils de la nostra història, i preservar els drets aconseguits, a més de continuar les accions i actuacions que milloren la vida dels ciutadans, i que mostren l’encert de les polítiques dutes a terme fins ara, si les comparem amb les que es produeixen a la resta de països de la UE. El repte pel president Sánchez, i alhora Secretari General del PSOE, no era gens fàcil. No ho és mai quan s’està al capdavant d’un partit amb 146 anys d’història. El més antic i el més fidel als principis que van originar la seva creació i expansió. De crisis, el partit n’ha tingut a centenars, en tota mena de temps i circumstàncies, però si un tema fa un mal terrible és quan la crisis ataca un punt essencial de la seva existència com és l’honestedat i la honorabilitat del conjunt. Amb desenes de milers de militants i simpatitzants, és factible que algú trenqui la norma i actuï fora de la legalitat que sempre va lligada a una ètica rigorosa i exemplar. Que ho facin dos secretaris d’organització, un rere l’altre, és greu, molt greu i suposa un cop molt dur per a tots els qui hem estat responsables d’àmbits territorials d’un partit, en aquest cas, d’un partit germà com és el PSC que en temes bàsics, comparteixen els mateixos valors. El cop dur rebut, obligava a donar noves eines, a la lluita contra la corrupció. Permeteu-me arribat en aquest punt, deixar clar que Espanya, i amb ella Catalunya, han anat legislant com per reduir al màxim les possibilitats de cometre actes contra la legalitat. Espanya es troba en el lloc 36 sobre 180 supervisats i controlats, en Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) que es va posar en marxa l’any 1995. No és un mal lloc, però queda clar que s’ha d’avançar cap els primers llocs o almenys dintre dels 20 primers. En els meus quaranta anys, a la sala de màquines d’un ajuntament, en contacte amb altres institucions superiors com Diputació, Generalitat i Govern Central, puc assegurar que una part del que diem burocràcia va destinada a tenir controls, molt rigorosos, portats per funcionaris íntegres i diligents. Puc assegurar que la immensa majoria de polítics, i a tot Espanya, els podem comptar en prop de 80.000, en el seu conjunt, tenen un comportament totalment honest. Per tan, uns pocs, no embrutin la trajectòria de la globalitat. I si algú esperava veure la reacció i alternativa, per part del PP, de bracet de VOX, va poder constatar el desastre que suposaria tenir aquesta parella,al capdavant del país. Em permeto recordar que el PP té 30 causes pendents de judici, en els propers temps. De VOX, només veure fons i formes, n’hi ha prou per esperar es mantinguin a l’oposició per sempre.