Joan Roma

UN ANY DESPRÉS Si algú tenia algun dubte, queda clar que el temps passa volant, molt especialment quan l’activitat és frenètica . Ningú podrà dir que en aquest breu lapse de temps es podien fer més coses, en un Govern, sostingut per només 42 diputats, d’un global de 135. La minoria és evident, i malgrat tot, la gestió ha estat espectacular, perquè ha actuat en tots i cadascun dels departaments de la Generalitat. Es fa difícil quedar-se amb uns pocs titulars perquè no passa setmana que no en tinguem dos o tres de rellevants. Per a mi, un dels essencials és l’ estructuració del Govern, per fer-lo àgil i operatiu. Si algú ho vol comprovar només ha d’adreçar alguna qüestió, via electrònica, i respostes que abans tardaven setmanes o mesos, ara es contesten en pocs dies. Però, els grans temes son les preocupacions dels ciutadans i ara i aquí, la primera i més immediata és la crisi d’habitatge. Un tema abandonat fa anys, de les prioritats dels governs, s’ha convertit en el més important i urgent. Lògic és que el Govern li dediqui especial atenció i impuls amb el compromís de crear 50.000 nous habitatges d’aquí a 2030. Però, xifres a banda, ha motivat que totes les altres institucions del país, es posin mans a l’obra, començant pels ajuntaments. Tots ho tenen en els seus plans de mandat. I en tan que ex alcalde, poso de manifest els grans plans d’ajuts per facilitar als ajuntaments suficient finançament com per poder resoldre les seves mancances. D’aquí els 500 M per al PUOSC. El Pla únic d’obres i serveis que permetrà fer multitud d’obres, en els 947 municipis de Catalunya. Ja era hora que el Govern, facilités ajuts suficients com per poder resoldre dèficits que arrosseguen des de fa anys. I en un pla complementari, el Govern recupera l’esperit de potent ajuda per a grans pobles i ciutats que necessiten posar al dia centres històrics, barris especials o zones d’interès. En aquest pla hi ha 1.000 M, als quals els ajuntaments n’afegiran 600 més. Aquest és el finançament previst pel Pla de Barris , pels propers quatre anys. En altres àmbits, les propostes i canvis no son menys espectaculars com el d’ampliar plantilla del Cos de Mossos d’Esquadra, fins arribar als 25.000 efectius ( ara no arriben als 20.000). I dotar-los de material i formació per fer front a les noves formes de delinqüència, al mateix temps que assumeixen noves funcions, fins ara reservades a altres cossos . Prèviament, per descomptat cal destacar el canvi radical en el fons i les formes, d’actuar en política. La més absoluta normalitat impera en el protocol i la presència del president i els consellers en totes les comissions, actes i esdeveniments nacionals, estatals i internacionals. Poc a poc, però amb pas ferm, Catalunya recupera presència i respecte en les relacions amb tots els organismes i institucions. Després dels anys del procés, aquesta era una de les reivindicacions més reclamades per la major part dels catalans. Manca un element essencial en aquest desplegament com és un pressupost, però els grups a l’oposició no s’atreveixen a donar el pas. A canvi, es van negociant Decrets, per a nous crèdits que no serveixen igual, però almenys permeten fer el més indispensable, a l’espera de disposar l’any vinent d’un pressupost com cal. Malgrat tot, aquest primer any, ha estat superat amb nota alta.