Joan Roma

JUNTS I EL PADRÓ. Via documentals, articles, rodes de premsa, mocions i decrets, Junts ha posat com una de les seves grans apostes electorals, el control dels empadronaments, molts dels quals consideren il•legals, enganyosos i tramposos.Després de quaranta anys a la sala de màquines d’un ajuntament i col•laboració i/o participació en altres institucions, em permeto aclarir alguns termes. El primer, fa referència a la típica i tòpica consideració d’okupa – migrant- delinqüent, que pressuposa que moltes de les okupacions son per aconseguir empadronaments ràpids i directes, malgrat es trobin en la més absoluta il•legalitat. Puc assegurar que dels molts centenars de migrants que han passat per les meves classes d’idiomes, en tan que professor voluntari de Creu Roja, no n’he conegut cap que hagi comès l’estupidesa de fer-se okupa, per aconseguir l’empadronament. Ho dic perquè una de les condicions essencials per aconseguir papers, de residència i treball, consisteix en aportar un certificat de penals. En tots els casos, els puguin aportar o no, per la situació interna del país d’origen, el govern espanyol té en compte els informes interns. Qualsevol que hagi tingut una detenció, un problema, un conflicte amb la policia i/o els tribunals, queda exclòs d’aquest element essencial per poder viure i treballar a Espanya. Aleshores, siguem clars i concrets, i no generalitzem situacions que son molt diferents a les que alguns voldrien. I és que molts dels okupes, estan degudament empadronats a casa seva o a casa dels seus pares, alguns dels quals situats en llocs que els poden semblar sorprenents, pel que suposa de classe benestant. Convertir-se en okupa, pot tenir molts altres interessos com convertir un local o una casa, en lloc per a festes, per traficar o simplement per trobar-se amb altres. Poc intel•ligents serien els qui volguessin entrar per aquesta via, a la obtenció de documentació oficial. Però, sorprèn també en Junts que vulguin presentar els alcaldes de Martorell, Figueres o St Vicenç de Castellet, com una mena de “sheriffs” que implanten mesures d’ordre i concert, com si podessin prescindir de les vies legals i oficials establertes. Em sembla increïble, el grau de menysteniment dels funcionaris encarregats d’aquesta funció. Vull recordar que tots els funcionaris han jurat la Constitució, tots exerceixen les funcions, emparats per les lleis vigents, i no m’imagino un alcalde que vulgui imposar el seu criteri, per damunt de la que vulgui aplicar el funcionari, a càrrec de la funció. Potser que expliquem que els alcaldes estem sotmesos a l’imperi de la llei i que posar-nos en contra un funcionari qualsevol, ja no dic al secretari general de la Corporació, es camí segur per acabar davant d’un tribunal, i inhabilitat per uns quants anys. Vaja, en quaranta anys no se m’ha acudit mai saltar-me els informes, dictàmens o resolucions de la secretària – interventora. Així que rebaixem el to, no vulguem aparèixer com els abanderats de mesures i decisions que ni en els tres ajuntaments ,abans esmentats, ni en cap altre, Junts no pot anar per lliure. Cert que hi ha millores a fer, i algunes precisions a fixar, però és millor tenir una persona empadronada que no voltant de manera indocumentada, i no per això s’ha de facilitar la feina a possibles infractors o delinqüents.