Joan Roma

GÓSOL, CANVI DE PROVÍNCIA ? Em permeto donar algunes dades del municipi, pels qui no el coneguin prou, abans de passar a concretar el tema. Gósol, té una superfície de 55,9 km2 i una població de 215 habitants (2024). Està situat a la província de Lleida, si bé està adscrit a la comarca del Berguedà ( Barcelona). Forma part del Partit Judicial de Solsona (Lleida) i depèn de la Junta Electoral de La Seu d’Urgell(Lleida). No cal entrar en alguns altres detalls per a constatar que a vegades la geografia i la organització política – administrativa – judicial – electoral , complica el funcionament d’un petit poble com aquest. El motiu d’aquest article és aportar dades sobre la proposta de consulta que diu voler tirar endavant a la tardor, l’actual alcalde , Rafael López ( ERC). El propòsit de la consulta seria demanar a la població, si estan d’acord en proposar un canvi de demarcació. Bé, exposo el que he vist escrit, en diversos mitjans de comunicació. Davant aquesta proposta d’iniciativa, em permeto aportar informació sobre la iniciativa empresa per un anterior Alcalde de Gósol i el seu equip de govern. Parlo de Josep Tomás i Mirambell (PSC) ( e.p.d), amb el qual vaig participar en diversos plans i projectes, entre els quals el d’intentar fer un canvi de província, per així acabar, amb aquesta disbauxa de dependències. La meva participació entrava dintre de les funcions pròpies d’un diputat al Parlament de Catalunya. Durant anys, vaig formar part de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, i puc assegurar que el país té un munt de disfuncionalitats territorials, si bé no tan complicades com aquesta. Anem al gra. De les gestions fetes se’n desprenia que per a resoldre aquesta disfuncionalitat calia de bon primer, lògicament, un acord de Ple Municipal, ampli i clar. Cap problema. Tot seguit, un informe i acord similar per part del Consell Comarcal del Berguedà. Fàcil d’aconseguir. A continuació calia portar la petició al plenari de la Diputació de Lleida perquè donés conformitat a perdre un municipi, de la seva demarcació. Tampoc hi havia obstacles per part d’aquesta entitat, i el mateix passava amb la Diputació de Barcelona que devia informar favorablement i acordar la inclusió d’un nou municipi, en el seu territori. Fins aquí, el camí era pla, amb voluntats clares i evidents de facilitar la solució al problema. Però, ve costa amunt, molt amunt, quan parlem de modificar el mapa provincial d’Espanya, amb una disminució de la superfície de la província de Lleida, un augment de la de Barcelona i lògicament una modificació dels límits provincials, entre aquestes dues províncies. Aleshores, cal un acord del Consell de Ministres, i no solament això, sinó la presentació d’un Projecte de Llei Orgànica, per ser tramitada i votada, en el Congrés de Diputats i el Senat. Son paraules majors, puix que s’han d’aconseguir majories absolutes per dur a terme aquest canvi legal. Fou en aquest punt, en que l’Alcalde i equip de govern van decidir no avançar més, perquè la complexitat era enorme, els terminis serien d’anys, i la capacitat de trobar suficients recolzaments, complicats, en aquells temps. I si mirem els d’ara, encara s’han complicat més. Es així com es decidí no emprendre més tràmits ni gestions i concentrar-se en la feina diària, dintre del marc legal establert. Tot el que he exposat ha d’estar en els arxius municipals i constar en les actes dels plens municipals. També hi ha diverses persones del poble que coneixen aquells treballs com perquè puguin servir, en els temps actuals.