Joan Roma

APROPIACIÓ O PROTECCIÓ ? En plena polèmica per la recent sentència sobre els murals de Sixena ( Aragó ), cal preguntar-nos si foren objecte d’una apropiació o una protecció que va permetre la seva salvació, després d’un greu incendi. Si fugim de relats contaminats per localismes, nacionalismes extrems i fortes dosis de rancúnies territorials, la realitat és que l’actuació de la Generalitat de Catalunya, a inicis de la guerra civil, va permetre salvar la part del conjunt que no s’havia cremat. Aquesta és la pura realitat. Per tant, no es poden permetre acusacions d’apropiació ni enriquiment cultural, a costa de l’Aragó. Queda clar que sense l’actuació valenta, decidida i immediata de la Generalitat, aquests murals haurien passat a la història. Faig aquesta introducció per parlar de moltes altres actuacions de diversos organismes i entitats privades, religioses o civils, que han actuat sobre el patrimoni que teníem en pobles i ciutats. Ho faré posant com exemple un frontal romànic de l’església de Sant Sadurní de Rotgers ( S. XI-XII), situada en el municipi de Borredà ( Berguedà), pertanyent al Bisbat de Vic. Aquesta esplèndida església, forma part del ric patrimoni romànic català, dintre de la qual durant segles guardava una joia, en forma de frontal, dedicat a Sant Saturní o Sant Cerni, bisbe de Tolosa. Un màrtir molt apreciat durant segles, per una extensa part del territori del nord de Catalunya i terres enllà, en direcció a Aragó – Navarra. Fou gràcies als osonencs Camil Pallàs i Dr. Eduard Junyent, un des del seu lloc de cap del Servei de Protecció del Patrimoni Cultural, de la Diputació de Barcelona i l’altre des de les responsabilitats patrimonials – culturals del Bisbat de Vic, que van recórrer multitud de pobles i llogarrets per a comprovar en quin estat es trobaven les joies artístiques que guardaven. El despoblament del territori, juntament amb els atractius preus que es pagaven per tota mena d’objectes eclesiàstics , molt especialment els procedents del romànic, feien preveure vendes fraudulentes, en uns casos, i robatoris descarats, en altres. Era només qüestió de temps que algunes obres d’art anessin desapareixent dels llocs on estaven dipositades, sense especials mesures de seguretat. Fou així, com el magnífic retaule de Rotgers, fou traslladat al Museu Episcopal de Vic. Apropiació o protecció ? Tinc clar que fou un cas clar de protecció, i molts anys després en vam parlar amb el Bisbat , al qual vaig demanar poder fer dues fotos, mida natural, per posar-ne una, en l’església parroquial del poble i l’altra, figura a la sala de plens de l’Ajuntament. Qui vulgui veure l’original el té, a la planta baixa del MEV. Més tard, vaig aconseguir que el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, procedís a la restauració de l’església i inclogués una reproducció fidel del retaule, fent ús de similars procediments dels que havien fet servir per a l’original. Es així com es pot contemplar en les visites a Sant Sadurní. Faig servir aquest cas, com exemple dels centenars de casos similars que van portar al MEV, talles romàniques de Verges de diferents pobles del Bisbat. També, altres frontals i fins i tot altars sencers, i instruments litúrgics, que si no s’haguessin traslladat cap a Vic, ara estarien en mans estrangeres. Al final, el que importa és preservar l’art, i poder-ne gaudir per part de tothom, de manera que abans de parlar d’apropiació, convé saber-ne la història. I sort dels tècnics i amants de l’art que varen saber actuar a temps, evitar espolis , posant per davant l’estimació patrimonial ,a l’interès econòmic. Sense ells, Catalunya no tindria el riquíssim patrimoni que podem veure en els seus Museus, però també en tot el territori, amb restauracions exemplars que han donat nova vida als monuments, per uns quants segles més.