Joan Roma

LA DEMAGÓGIA COM A BASE DE LA CRÍTICA POLÍTICA. Suposo que ben pocs esperaven que del ple extraordinari per avaluar el funcionament de Rodalies que tingué lloc en el Parlament, el passat dimarts dia 25, sortissin reflexions i acords, positius. No era previsible, no va passar. Es més, alguns el van fer servir per demanar el cessament de la Consellera Paneque, imputant-li totes les deficiències i despropòsits dels darrers 20 o 30 anys, quan és la que millor exerceix el càrrec, amb totes les conseqüències. Governar amb només 42 diputats, és cosa complexa, complicada i de constants daltabaixos que cal administrar i gestionar amb la màxima prudència. La guerra total entre ERC i Junts, no permet avenços ni acords, en els quals uns o altres hagin d’intervenir. Si de cas, pocs moviments, molt ben pensats i estructurats, com perquè cap dels dos, pugui alçar-se amb una victòria clara o una derrota contundent. Del passat, ni uns ni altres se’n volen recordar ni assumir cap responsabilitat. De la resta de grups, la situació és desoladora perquè no tenen cap interès real en facilitar l’acció de govern i prefereixen anar de cacera contra el govern, utilitzant el mètode de perdigonada general. Es a dir, criticar-ho tot, denunciar-ho tot, i lògicament no aportant cap altra alternativa que demanar dimissions. En fi, una mostra clara d’inutilitat política. Però tornant als dos principals partits d’oposició: ERC i Junts, costa de creure el cinisme i hipocresia amb la que actuen, oblidant que han estat en el govern fins fa quatre dies. Tants els uns com els altres, i que durant anys, han tingut el comandament de Rodalies, si més no, en una part del seu funcionament. I tenien representació a Madrid, en el Congrés i Senat com per exigir canvis, en el sentit que ara exigeixen al PSC. I és lògic i adequat exigir eficàcia i responsabilitat, però amb la mesura a que obliga la situació real de tot l’entramat. No es pot ara demanar al president Illa, o a la Consellera Paneque, solucions estructurals que venen de decennis enrere, i que ara necessiten uns quants anys per a atrapar el temps i inversions perdudes. Dir que tot ha de funcionar com un rellotge suís, quan hi ha prop de 200 obres, petites, mitjanes o grans , en curs, és fer ús de la demagògia més tronada. Cert que tots els usuaris estan cabrejats i farts de tants anys de precarietat però quan, finalment, s’acorda amb el govern central, destinar suficients recursos per posar al dia instal•lacions i material rodat, és lògic fer confiança en el govern, i donar temps a que facin la feina. Allà ells, però és bo escoltar la gent, i comprovar si compren els arguments d’uns o altres. Puc assegurar que un gran nombre, veuen les obres que es fan, també veuen els entrebancs que uns i altres posen a l’acció de govern. En algun moment tanta demagògia els passarà factura perquè tothom té en el cap que durant els anys de govern d’ERC i /o de Junts, ni de lluny s’actuava amb la celeritat i contundència amb que es fa ara. Aleshores, perquè sortir a cridar i reclamar dimissions? No serà que temen la solució al caos i ja no tinguin arguments per anar contra el Govern ? Es evident que s’han de millorar coses, com la de poder informar en temps real, de les incidències perquè els usuaris sàpiguen els problemes que tindran, però ningú pot al•legar falta de compromís i dedicació, de manera que d’aquí uns mesos, i sobretot d’aquí uns anys, disposarem del servei de Rodalies que ens mereixem. I si no el tenim ara i aquí, culpa de tots els anteriors governs d’aquí i d’allà. En política, la demagògia hauria d’estar fora de l’ordre del dia.