Joan Roma

SI VIS PACEM, PARA BELLUM. Tenim al llarg de la història, un munt d’exemples per estudiar, reflexionar i/ o imitar. Sota el principi de “ si vols la pau, prepara’t per a la guerra”, o “poble armat, poble respectat”, queda clar que només es pot fer front a les potències, si tu mateix tens elements per a ser respectat. No n’hi ha prou amb una àmplia demografia, o una potent economia, tot plegat ha d’anar acompanyat d’una força militar que faci creïble el teu poder. I si sempre això ha estat així, ara, encara més. Si mirem la demografia de cadascuna de les potencies, veurem que Rússia té 143,8 milions d’habitants, els EUA , 340 milions, UE, 449 milions i Xina, 1.411. Ben aviat, però haurem de mirar cap a Àsia i constatar noves potències emergents que en pocs anys, poden esdevenir rivals directes de les d’aquest moment. Però, tot i ser importants els habitants, ho és molt més la capacitat industrial, financera, tecnològica, ets, de cada nació o comunitat de nacions. De moment, però, ara i aquí, queda clara la supremacia dels EUA en tots els principals apartats que suposen ser una potència o fins i tot una superpotència. Ho son, des de fa molts anys, tot i que Xina avança a un ritme trepidant. Què és la UE ? Potència demogràfica, sí, i econòmica, també, però encara lluny de ser-ho a nivell militar perquè hem estat sota el paraigües protector dels EUA. Sense aquest paraigües, toca fer els deures, deixats de fer durant tots aquests anys. I Espanya, on està ? Lluny, a nivell militar, però amb avenços importants en els darrers anys. Si ens fixem en les dades oficials de referència que aporta el Índex Global Firepower, que estudia 145 països, Espanya estava en el lloc 28, l’any 2019, en el 19, l’any 2022, i en el 17, aquest 2025. Estem situats entre Israel i Aràbia Saudita, tenint al capdavant de la llista, en el número 1, els EUA, en el 2,Rússia; en el 3, Xina i en el 4, la Índia. El pressupost oficial de Defensa és de 16.000 M en el 2024, si bé, afegides partides d’altres ministeris que complementen les de Defensa, s’arriba als 22.609,9 M. Tot i el volum, estem lluny del que recomana l’OTAN ( 3% del PIB). Aquí, estem entre un 1,24, i un 1,34, segons les fonts que es consultin( 2023). El compromís de Pedro Sánchez, era arribar al 2%, en el 2030. Doncs bé, les previsions fetes i els compromisos assumits, han saltat pels aires amb l’entrada de Donald Trump, a la Casa Blanca. Un president que vol governar com si gestionés una empresa privada, creu que tots els països han d’assumir la seva defensa, sense confiar en que els EUA, els continuï protegint com fins ara. Hem entrat en una nova era en la qual no hi ha excuses per deixar la Defensa en segon pla, com fins ara, sinó posar-la com una prioritat essencial. I puix que estem en la UE, lògicament l’esforç ha de ser conjunt i clarament imbricat uns als altres com per iniciar les bases per un exèrcit europeu. A vegades, la història fa salts no previstos, accelerant processos que podien durar decennis i que son duts a terme, en uns pocs anys. Sóc dels convençuts que la crisis oberta per Trump, produirà efectes beneficiosos en l’enfortiment de la UE, i un d’essencial és un potent exèrcit conjunt, com eina dissuasiva contra qui faci falta.