Joan Roma

NOUS SERVEIS PER EXCÉS DE FAUNA. Des de fa anys, i de manera progressiva, comprovem l’increment exponencial de presència de fauna en tot el territori català i molt especialment en aquell menys poblat, on té més i millor mitjans per desplaçar-se. Això, motiva constants incidents i accidents en les carreteres, que poden ser mortals, quan els accidentats van en vehicles de dues rodes. Els que vivim en pobles rurals, hem patit amb més o menys freqüència, diversos incidents que es poden repetir unes quantes vegades en el mateix any. Si molts anys enrere, trobar un porc senglar a la carretera, era poc freqüent, ara s’ha convertit en normal i habitual. I ja no un, sinó la família sencera. Però, és que la diversitat de fauna també s’ha fet més present, degut a la manca de depredadors especialitzats, en cada espècie. Ara, els únics depredadors efectius, son els caçadors i molts no donen l’abast. També ells pateixen manca d’efectius, i han hagut de modificar àmbits per poder aplegar colles més grans i cobrir més territori. En qualsevol cas, aquest increment de presència i d’accidents, produeix uns efectes secundaris complicats de gestionar i resoldre. M’explico. Què fer quan un conductor ha topat amb algun exemplar de fauna ? Es igual que sigui un porc senglar, un cabirol, un cérvol , un isard o una guilla... Si l’exemplar ha mort, se’l pot apartar de la via, i donar avís al 112 de l’existència d’un cadàver en el punt concret. Que algú el vagi a recollir o no, no és especialment rellevant perquè en poques hores serà aliment per altres espècies. El problema es converteix en conflicte quan l’animal ha estat ferit i precisa d’ajuda per ser recuperat o en cas d’impossibilitat, sigui degudament sacrificat. Anys enrere els casos eren pocs, però això ha canviat radicalment, de manera que cada dia hi ha incidents en qualsevol punt del país, i a mesura que el bon temps avança, els casos es multipliquen per l’increment de trànsit en totes les carreteres, especialment les situades en el món rural. Trucar el 112, és el que correspon, però no sempre es disposen de patrulles de guardes rurals a prop com per poder actuar amb una certa celeritat. Què fer si el conductor ha avisat i veu que ningú arriba en un determinat espai de temps ? Aquí ,és on volia arribar. Crec que s’han d’estudiar vies per actuar, més àmplies que les disponibles, a dia d’avui. Quines poden ser ? Em surten propostes com convenis amb els veterinaris, per una banda, i amb les protectores d’animals per altra. Els efectius dels guardes rurals son limitats, molt limitats com per dedicar-los a aquestes tasques, i en canvi la combinació de dues o tres vies, facilitaria poder arribar amb celeritat i eficàcia al lloc on l’avís s’ha donat. I és que tal com van les coses, cada vegada hi ha més incidents amb fauna salvatge. Alguna solució s’ha de trobar per no deixar en el voral de qualsevol carretera, un animal ferit. Molts dels que vivim en aquests indrets del país, ens hem trobat amb situacions semblants, i no és fàcil resoldre la qüestió. Toca doncs, pensar i posar els mitjans per a una solució adient.