Joan Roma

NO CESSA QUI VOL, SINÓ QUI POT Era més que previsible que el ple de la setmana passada per exposar els problemes de Rodalies, acabés amb una astracanada dels grups de l’oposició. Així va ser, i tots es van posar d’acord per demanar el “cessament” de la Consellera Paneque, posant-la com a responsable- culpable d’uns problemes i dèficits que venen de 20 o 30 anys enrere. Precisament el partit més combatiu, Junts, és un dels principals responsables de la situació actual de Rodalies, després de molts anys de govern, en els quals va ser incapaç de posar ordre i exigir les inversions i modernitzacions indispensables. I, ara, en que el Govern Illa, amb la Consellera Paneque al front del tema, està fent tot el que no es va fer anys, enrere, resulta que la volen cessar. Però, pels qui no coneguin bé les competències del Parlament de Catalunya, aquest acords dels partits de l’oposició no tenen cap conseqüència directe ni concreta. Aquí, i en tots els països democràtics, “no cessa qui vol, sinó qui pot”, i en aquest cas l’únic que té competències per fer-ho és el President. I puc assegurar que no solament no ho farà sinó que aquest acord l’ha reforçada, per quan tothom és conscient de que no tenia ni cap ni peus. De fet, la mateixa proposta ja és un despropòsit. Mig any després de prendre possessió del càrrec, l’hem vista treballant de valent en tots els àmbits que té en cartera, però molt especialment en el de la mobilitat ferroviària. I ha aconseguit tenir línia directa amb el Govern central, en la persona del Ministre Oscar Puente, responsable del tema a nivell estatal. Tots els protagonistes exposen i demostren amb números a la mà que mai fins ara, s’havien destinat tants diners per a resoldre les carències de decennis de mala gestió. Culpa de Madrid, sí, però també de la Generalitat que preferia donar les culpes a Madrid que entomar el tema i posar-se davant de la solució. I això és el que ha fet el Govern Illa, per medi de la Consellera Paneque. Cert és que hi ha múltiples incidències que posen dels nervis a tots els usuaris. Evident, i lògic que hi hagi indignació perquè son molts anys de deficiències manifestes, però quan expliquen que tenen 193 obres en curs, es poden entendre les dificultats. Obres en tots els recorreguts i tots els punts neuràlgics, a més d’informar que un 24% del parc mòbil està fora de servei. Amb aquestes informacions hem de reconèixer que les dificultats son immenses per mantenir el servei en funcionament, ni que sigui de manera precària. Ara, ens demanen dos anys de coll per a poder sortir d’aquest col·lapse. Es molt, és poc ? Bé, és el que hi ha. Tots sabem que les obres obliguen a talls, a canvis i a modificacions que entorpeixen el funcionament diari. Dit això, si algú té interès pot escoltar Pere Macias, Comissionat pel traspàs de Rodalies, el qual exposa que mai hi havia hagut tantes inversions en tots els temes, també en la compra de 110 nous trens que aniran entrant en servei a partir de principis de l’any vinent. Bé, doncs, mèrit d’uns i altres i molt especialment de la Consellera Paneque, per tants esforços per atrapar el temps perdut. Si algú creu que del Ple de la setmana passada en va sortir menystinguda, s’equivoca de dalt a baix. Els qui la coneixem i seguim la seva feina, tenim clar que continuarà amb la mateixa dedicació i eficàcia, de sempre.