Joan Roma

LLUIS LLACH, CRIDA A LA REVOLTA. L’ANC , inicia el nou curs polític amb fortes crítiques als partits independentistes, i als seu líders, per considerar-los instal•lats en el conformisme i l’autonomisme. Està en desacord amb les accions que duen a terme, i considera arribat el moment de recuperar el protagonisme perdut. El seu president, Lluís Llach, adverteix que no tornaran a ser la crossa de cap partit i vol recuperar l’esperit de revolta que tants èxits va acumular durant els moments àlgids del procés independentista. Considera necessari tornar enrere, per donar compliment als compromisos assumits en la consulta de l’1 d’octubre. Per fer-ho possible, cal tornar a places i carrers amb mobilitzacions constants, accions de desobediència, paralització d’organismes i institucions, etc. En resum, moltes de les coses ja vistes i dutes a terme, en ple procés, i que al final tot va acabar com el rosari de l’aurora. Ara, Lluís Llach i els seus companys de viatge, creuen possible una segona etapa de la revolta, però més ben portada, més ben plantejada com per a culminar la independència somiada. En fi, qui tingui temps i ganes de saber què van dir, pot veure-ho en uns quants mitjans de comunicació afins. La resta, ja no dedica ni un mínim d’espai a proclames que no son pròpies dels temps que corren, perquè la societat catalana ha girat pàgina i aquesta gent encara no se n’ha donat compte. No sé quan de temps li queda a l’ANC, de vida. Segurament, la seva reducció a una mínima expressió li permet agrupar els més radicals, els més fanàtics, els quals viuen en una bombolla que s’autoalimenta, creient que tota crítica al govern central o a l’Estat, va a favor de les seves tesis. No es donen compte que la gent ha girat pàgina i no vol tornar a ser enganyada i encara menys, participar en accions i mobilitzacions que no serveixen per a res. La vida continua i farien bé tots plegats en retornar a les institucions per a fer-les servir pel que realment van ser creades: millorar la vida de les persones, i no jugar amb elles per simple interès partidista. De moment, d’aquesta crida a la revolta, no s’ha vist res més que algunes notes de premsa, i aparicions en uns pocs mitjans de comunicació. No sembla que vagi més enllà perquè no hi ha capital humà disponible. La pròpia ANC ha vist perdre la major part de la seva militància i es va desinflant, enmig del desinterès general. Si en algun moment pretenen fer algun cop de força veuran la feblesa de les seves posicions. No hi ha massa crítica per moure concentracions ni manifestacions, i res més perjudicial que prometre revolta i donar normalitat. Ara i aquí, el que domina és solucionar els problemes quotidians, i no ficar-se en batalles ni guerres perdudes. Se’n van veure tantes que ningú vol repetir. Si Lluís Llach, s’avorreix, en comptes de cridar a la revolta, millor es dediqui a cuidar de les vinyes per a fer un bon vi.