Joan Roma

LA CIUTAT QUE VE. Fa pocs dies , he tornat d’una nova visita a la ciutat de Berna ( Suïssa ), 145.000 h.( 2024), on vaig viure durant 7 anys. Des d’aleshores, em considero mig suís, i clar defensor, de bona part de l’estil de vida i treball d’aquest país, modèlic en molts aspectes i digne de ser “copiat” a nivell d’austeritat, eficiència i gestió. M’agrada també, veure els canvis que la ciutat emprèn i modifica a cada visita que faig, cada dos o tres anys. En la darrere, vaig comprovar l’inici de la desaparició de cotxes particulars, de gairebé tota la ciutat. En aquesta, la desaparició és total. Grans aparcaments, dintre i fora del centre, permeten a tots els visitants deixar el vehicle, i voltar per la ciutat a peu, o fent ús d’una de les millors xarxes de transport d’Europa. Tot en vehicles elèctrics: busos i tramvies, amb una freqüència i confortabilitat extraordinàries. I, tot anima a oblidar el cotxe privat per fer ús del transport públic. D’entrada, els aparcaments ofereixen uns preus molt barats, si els comparem amb qualsevol altra despesa. En total 40 francs suïssos / per tot un dia, amb algun descompte, si son diversos els dies que fas ús del servei. I, tots els hotels, ofereixen una tarja, de tres o quatre dies, amb la qual es pot viatjar amb tot el transport públic de la capital. En resum, no cal voltar amb el cotxe, perquè ho pots fer amb transport públic i si has d’anar cap a altres indrets, res millor que la xarxa ferroviària que arriba fins els darrers racons del país. Pel que fa algunes innovacions, una que val la pena ressaltar és la dels lavabos públics, amb dispositius que permeten fer-ne ús, sense haver de tocar res. Tot s’encén, es posa en funcionament, mitjançant sistemes automàtics. Construïts íntegrament en acer inoxidable, al final del servei, hi ha un altre automatisme que neteja tot l’interior, de manera que queda net i polit, a punt per a rebre el següent usuari. A nivell d’immigració, la població ha anat augmentant, a mesura que el país necessitava més i més mà d’obra per a tots aquells sectors que mouen el país, i evidentment el del turisme és un dels més rellevants. Aquí, trobem totes les procedències del món, en hotels, bars, restaurants, supermercats, botigues de tota mena, excepte quan es tracta d’atendre clients d’alt nivell adquisitiu. Aleshores, ara sí, hi trobem suïssos molt ben formats i preparats per a les feines que els toca servir, sigui en restaurants, sigui en hotels amb moltes estrelles. I, aquesta composició i distribució de feines, en funció de qualitat i preu, la notem en la formació, per descomptat però també en el domini de llengües. Es poden escoltar totes les llengües del món, i alhora comprovar les dificultats per fer servir el “suís alemany” o l’alemany acadèmic. En moltes ocasions, passar-te al francès o l’anglès ajuda a resoldre alguns dubtes. I, evidentment en treballs de serveis fonamentals, la majoria son treballadors, procedents de la immigració. Amb una població de poc més de nou milions, en té 2,5 milions d’estrangers, això suposa un 28,73%. Amb tots els reptes per davant, aquests dies, s’iniciava el nou període de formació i pràctiques dels soldats suïssos. Un país neutral, en el qual pràcticament tothom es converteix en soldat, durant unes setmanes, al llarg d’uns anys. Per tot arreu es poden veure els uniformes, i es poden sentir les pràctiques militars, de la seva força aèria. Curiós país, que també ara es pregunta com mantenir la neutralitat en un món cada vegada més complicat. I en el qual pots ser convidat a alguna festa que s’organitza, aprofitant el silenci que garanteixen els refugis atòmics de que disposen tots els edificis del país. Sorprenent país, del qual molt podem aprendre, i que anuncia molts dels canvis que després ens arriben a les nostres ciutats.