Joan Roma

AMNÈSIA PERSISTENT DE JUNTS. Cada vegada que surt algun dels portaveus de Junts, practica l’amnèsia més absoluta, a les seves crítiques i afirmacions, contra el Govern Illa, contra ERC o contra el Govern central. Volen donar lliçons a tothom i en tot moment, oblidant els seus anys en el govern de la Generalitat, o la seva gestió en ajuntaments, consells comarcal i diputació de Girona. Ningú ve del no res, i si es té un passat, s’ha d’assumir i acceptar, sense modificacions ni enganys que suposin inventar-se’l. I ara i aquí, el passat de Junts, és molt fosc i poc exemplar en molts aspectes. El principal, fou l’enorme engany en totes les accions i actuacions lligades al procés independentista. Un procés portat amb un cúmul d’errors, enganys i falsedats que passarà a la història com un dels pitjors episodis de la història de Catalunya. Si a tot plegat hi afegim el comportament de bona part dels seus dirigents, podem concloure que l’exemplaritat va brillar per la seva absència. Que tot el Consell Executiu fugís d’estampida abandonant el poble català, a la seva sort. Que el president s’escapés, en el maleter d’un vehicle, i que la major de membres de Junts, volguessin esquivar l’acció de la Justícia, és d’una covardia mai vista. Però que tinguin entre els seus dirigents, una persona imputada primer i condemnada després per corrupció, sense ni tant sols haver-la expulsat del partit, demostra els valors ètics i estètics que presideixen el partit. I que el grup parlamentari en el Congrés de Diputats, mostri un total desinterès per impulsar iniciatives, amb sentit d’Estat, és penós i deixa en mala situació el prestigi d’una part del país. I sí, volen donar lliçons a tothom, però mentrestant aprofiten qualsevol ocasió per a col·locar persones en llocs de representació, criticant al mateix temps, el que duen a terme els organismes i institucions on s’han ficat, en un exercici de cinisme i hipocresia, poques vegades vist en la política catalana. De fet, la seva acció en el Congrés de Diputats, suposa practicar el més pur i dur sucursalisme, per quan deixen les seves accions i actuacions en el Parlament de Catalunya en un segon pla, passant sempre per davant la política, a la capital d’Espanya. Curiosa paradoxa en un partit que parla molt de Catalunya, però en realitat, actua principalment a Madrid. I pel que fa acció i gestió, Junts va demostrar molt poca eficàcia i capacitat de gestió, puix que tots els problemes, tots els dèficits que critica i que estan presents en la política catalana son fruit de la seva inacció durant els anys de govern. O és que no podien actuar sobre els dèficits de Rodalies ? O en les mancances en polítiques d’habitatge ? O en els dèficits en ensenyament i sanitat ? Es que governar, és decidir, és prioritzar i no és creïble cap missatge de Junts, quan ara surt a voler donar lliçons per terra, mar i aire. El passat sempre torna, i quan més es critica als altres, més aquests li poden recordar el que feia o no feia, durant els seus períodes de govern. I tots els tenim presents, perquè alguns han perdut la memòria, però altres la conservem íntegrament, per això podem exposar el cinisme de les seves crítiques. No val l’amnèsia en cap àmbit, però sobretot, en política.