Joan Roma

EL DECLIVI DELS EUA. Pels qui ens agrada la història, sempre mirem i comparem episodis, èpoques i personatges que han marcat el present i futur dels pobles. Poques vegades, per no dir gairebé mai, els imperis cauen per un sol fet puntual, determinant i definitiu a no ser que intervinguin forces de la natura com terratrèmols, volcans, inundacions. L’habitual, és un progressiu deteriorament de les accions i actuacions dels governants, de la societat i les estructures que sostenen el país, l’estat , l’imperi. Si el país ja està tocat per un declivi, aquest, es pot accelerar o frenar , en funció dels lideratges del moment. Doncs bé, si apliquem aquests factors als Estats Units d’Amèrica ( EUA) constatem el progressiu declivi, malgrat les aparences semblin contradir aquesta afirmació. Els formidables esforços duts a terme durant la Primera i Segona Guerra Mundials, van anar donant pas a formules més impositores que no pas col·laboradores amb els països, salvats pels EUA. Es el que tenen els imperis quan es creuen invulnerables i tant potents com per imposar les seves condicions a tots els països del món. Es així, com es van convertint en els gendarmes del món, primer, i després amb els directors dels destins mundials. Aquesta deriva cap a models més autoritaris, sempre comporta imposició de condicions, als altres països que esdevenen subalterns. I, poc a poc, es van exigint més i més condicions, no només a nivell de protecció i defensa contra enemics externs, sinó a nivell industrial, comercial, financer. La Gran Potència, té tics colonialistes, no a la manera antiga, però amb efectes força semblants. Si en aquesta deriva apareix un personatge acostumat a “manar” i a beneficiar-se del càrrec, encara que sigui mentint i falsejant la realitat, el declivi en marxa, accelera i esdevindrà letal, en els propers anys, quan ell ja no hi sigui, però impossible de parar pels qui l’hagin rellevat. Es el moment que estem vivint, a dia d’avui. Sembla impossible que la primera potència mundial, hagi votat un personatge com Donald Trump, però ho ha fet, i per segona vegada per si algú tenia algun dubte. A més, ho ha fet davant accions i actuacions impròpies ja no d’un estadista, sinó fins i tot d’una persona normal i equilibrada. Dona la imatge i actua com el “matón de la classe”. Es creu fort, imbatible i amo del seu país i el seu exèrcit. Un immens potencial militar, capaç de mostrar una força mai vista, però que alhora, ha perdut totes les guerres regionals, en les que s’ha vist ficat o ha entrat, pensant que en quatre dies, tindria el tema resolt. Son les contradiccions, típiques dels imperis. Les derrotes s’amaguen o es fan oblidar. I ara, tots tenim un gran problema, però el primer que el té son els propis EUA, supeditats als capricis, ignoràncies i xul.lèries del seu president. Els primers temps semblen fàcils de resoldre i passar, però quan les decisions es refreden, comencen a aparèixer les noves realitats. Expulsar milions de persones, amb papers o sense, deixaran milions de llocs de treball sense operadors. I els aranzels que van a favor, al cap d’un temps , es giren en contra. I desmantellar serveis essencials, obligarà a compensar-los per altres bandes. I sí, alguns en seran grans beneficiaris, però quan les diferències augmenten i trenquen la transversalitat d’un país, el declivi es fa més i més evident, i facilitaran i impulsaran l’aparició de noves economies, que plantaran cara i exigiran participar en les grans decisions. O més dur encara, obligaran a canvis radicals perquè s’hauran imposat a nivell mundial. Tots els estudiosos ens diuen que mirem cap a Àsia, perquè el poder radicarà allà, en ben poc temps. Agradi o no, som espectadors , protagonistes i víctimes, alhora.