Joan Roma

RESCATS A DOJO. Si mirem en qualsevol mitjà de comunicació, hi trobarem qualsevol dia de la setmana i del mes, informació sobre algun o alguns rescats, duts a terme pel cos de bombers, al qual s’hi sumen Mossos, SEM, policies locals, protecció civil, etc. Això, ens pot donar una certa seguretat, a l’hora d’emprendre alguna activitat, de més o menys risc. Però, envia també un altre missatge, perniciós i negatiu, com que no cal anar especialment preparat i equipat, perquè en cas de problemes, sempre pots trucar al 112 que et vindran a socórrer i a més, et sortirà gratis. Fatal missatge, perquè els costos van a càrrec nostre, de tots els que paguem impostos. I, puc assegurar que els costos sempre son elevats, o molt elevats. Quan critico molts dels rescats, deixo fora, aquells, clarament justificats, perquè no son fruit de la inconsciència, ni la falta de formació i preparació, sinó de l’atzar, la mala sort, o per causes imprevisibles. Els accidents de carretera, en son un exemple, però en tenim molts d’altres quan es fan activitats, amb seny però causes climatològiques, o d’altres tipus, produeixen accidents o incidents, que ningú podia preveure. El que considero ha de canviar amb el nou Govern, és la tolerància i la falta de reacció contundent, contra els protagonistes de rescats, per improvisació clara, inconsciència, falta de preparació i desgavell organitzatiu. En els meus quaranta anys, en un ajuntament, podria escriure un llibre, força gruixut, sobre centenars de situacions, estúpidament perilloses, que van motivar l’activació de serveis de rescat, amb tot el que suposa de personal expert, vehicles, maquinària diversa i trasllats a centres hospitalaris. Es en aquests casos, on crec ha d’acabar la impunitat i ha de començar el retiment de comptes. Comptes, per la via econòmica, i si cal, la penal. En aquest conjunt, hi emmarco des de comportaments individuals de pujar, baixar o escalar muntanyes, sense la deguda formació, preparació i material indispensable. A la d’organitzar excursions o travesses, sense una planificació adequada, ni estudi meteorològic, ni coneixement del terreny com per saber on anar, en cas de dificultats. Parlem de terra endins, però el mateix cal dir per a totes aquelles activitats a la costa i en el mar, on hi podem veure persones que no tenen cap mena de prudència ni respecte per les adversitats que poden esdevenir, en pocs minuts o hores, i per les quals no tenen una preparació mínima. La tinença de mòbils, ha esdevingut una eina molt negativa, pels qui creuen que no calen grans preparatius, si al final sempre tens el recurs de fer venir gent al rescat. Mireu, segons dades oficials, els rescats més senzills, tenen un cost, entre els cinc i els vuit mil euros, però s’enfilen cap els 15, 20 o 30.000 quan s’activen mitjans aeris, juntament amb altres de terrestres, per a complementar-se uns als altres. En rescats d’alta muntanya, és habitual enviar un helicòpter dels bombers, i un del SEM, a 3.121 euros/hora cadascun, personal a part. També s’hi envien una o dues ambulàncies, i finalment un vehicle de bombers i un de Mossos. Sumeu-ho tot, i veureu l’immens cost final. Als pobles de la Vall del Pedraforca ( Saldes, Gósol i Vallcebre) ja no fan cas dels helicòpters perquè son habituals, una o dues vegades per setmana, al llarg de tot l’any. A Montserrat, passa quelcom semblant, i a la costa hi ha nombrosos indrets, on també cal actuar amb una assiduïtat indignant. Bé, doncs, proposo una campanya de conscienciació, i tot seguit, emprendre les gestions i tràmits pertinents com perquè tot rescat, fruit de la imprudència i la inconsciència, sigui cobrat. Es que sinó, això va a càrrec nostre. Injust i inacceptable.