Joan Roma

RECUPERAR ELS JJOO D’HIVERN. Tots els experts asseguren que teníem a l’abast, l’organització dels JJOO d’Hivern 2030, per un cúmul de circumstàncies que poques vegades es donen en un lloc i any concret. La voluntat d’unir els espais de neu de Catalunya i Aragó, per presentar una proposta conjunta, va acabar en fracàs. Culpa de qui ? Segurament de les dues parts, tot i que em consta que l’anterior president de l’Aragó, Javier Lambán, era de difícil tracte. Bé, el passat, passat està, però mirant al futur, perquè no repensar el projecte i promoure una nova candidatura, a ser possible, en solitari, per no repetir errors viscuts ? Del projecte de JJOO, em quedo amb la important inversió prevista, 1.400 milions, i amb innovacions en les candidatures que permeten associar-se amb altres països per dur-hi a terme algunes de les proves més espectaculars, a nivell d’instal•lacions. Es a dir, s’ha deixat enrere, l’objectiu de fer totes les competicions i proves en un mateix indret, i s’afavoreix la col•laboració i participació amb altres espais, ja degudament equipats. Per entendre’ns, les competicions de salts, o curses de bobsleigh, i altres, es poden fer fora del territori que hagi obtingut la celebració dels JJOO. En el nostre cas, es podria buscar associar-se amb els Alps francesos, els suïssos, austríacs , italians. Això, suposa estalviar grans inversions, complicades, a nivell urbanístic i paisatgístic. També em quedo amb la proposta de creació d’habitatge per als esportistes, proper als quatre mil, distribuïts en diversos indrets del Pirineu i Prepirineu, els quals passarien a mans municipals, per a destinar a lloguer assequible. Parlem d’un nombre i situació realment estratègics, per fer front a una de les carències que més problemes produeix als treballadors d’aquestes comarques d’alta muntanya. En resum, fer un ús racional i sostenible de les riqueses d’un territori, ha de ser norma en la planificació dels polítics. Tenim neu, i tot indica que malgrat el canvi climàtic, en continuarem disposant, uns anys més. Quants ? No ho sabem, però mentrestant se’n disposi, és lògic s’aprofiti, no solament a nivell de gaudi personal i col•lectiu, sinó també per organitzar grans esdeveniments que permetin la modernització de les instal•lacions disponibles i alhora millorar les condicions per fabricar neu, si el fred ajuda. L’esport de la neu suposa una immensa riquesa per a totes les comarques pirenaiques, amb més de disset mil llocs de treballs directes i alguns més d’indirectes, que suposen ingressos superiors als cinc-cents milions d’euros a l’any. Alguns, reclamen deixar de banda aquest sector, però sense oferir-ne cap altre d’alternatiu, però és que, a més a més, si es disposa d’una riquesa natural, perquè no explotar-la, sempre i quan es faci sota el principi de la sostenibilitat? Es el que fan arreu del món, i només cal mirar cap el centre i nord d’Europa per a constatar la permanència d’aquest àmbit. El que sí cal procedir, és a un millor repartiment de la riquesa, i a destinar-ne una part, no solament a la millora de les instal•lacions i la fabricació de neu, sinó també a atendre els efectes perniciosos del turisme, en el sentit d’invertir un determinat percentatge dels ingressos, a la creació d’habitatge de lloguer assequible. En això, els ajuntaments hi tenen una gran responsabilitat. I, tornant al principi, uns JJOO d’Hivern, suposarien un gran impuls, a nivell d’instal•lacions, de modernització i alhora de creació d’habitatge assequible. N’he parlat amb alguns alcaldes que ho veuen amb bons ulls. En continuarem parlant.