Joan Roma

QUI POT PARAR A JUNTS ? Les conseqüències de viure fora del país, envoltat d’il·luminats i eixelebrats, només preocupats pel seu futur immediat, suposa no tenir contacte amb la realitat del país i la seva gent. Puigdemont i bona part de la seva direcció viuen en una bombolla, amb bons sous, poca feina i molt poca responsabilitat, per tant, creuen poder fer el que els doni la gana, seguint un guió que cap persona sensata, gosaria aprovar. Però ells, a falta de vies cap a la independència, volen aconseguir l’objectiu de ser els únics representants del “poble català”. Entenent per poble, una petita part, que creuen aniran fent gran, gràcies a totes les giragonses que protagonitzen des que els resultats electorals de les eleccions generals, els van posar en un lloc destacat. El primer objectiu, és destruir ERC. Sí, sí sembla molt guerrer, però no son adversaris, son enemics a batre i per tant, hi ha odi entre les dues cúpules, i especialment entre els dos lideratges. Faran el que sigui, per tal de tombar l’altre. És, en aquest panorama que les exigències de Junts han d’anar pujant de to per tal de marcar perfil propi i allunyar-se del d’ERC. En les reunions, hi ha unes pujades de to, que ningú vol ni s’atreveix a posar fre. Dintre de la direcció de Junts, no hi ha contrapesos, i el que toca és obeir a l’amo, i sinó agrada, millor callar per no perdre els privilegis d’un bon sou, molt poca feina, i pràcticament cap obligació. Es trist i si voleu ben poc engrescador, però quan es coneixen la major part de càrrecs del partit i institucionals, es comprova la mediocritat de la majoria d’ells i elles. A què aspirar sinó és a repetir en les candidatures, per garantir quatre anys més de sou i prebendes annexes ? I és així com s’arriba al ple del Congrés dels Diputats del passat dia 22 en que Junts, es va tornar a ajuntar amb PP i VOX per tombar la convalidació de Decrets, alguns tan importants com la revalorització de les pensions, bonificacions al transport públic, ajuts per la Dana, etc, etc. El que molts consideraven impossible, inimaginable, es va produir. Impossible, inimaginable ? Doncs, no. Si vius a fora, en condicions de luxe, sense contacte amb la realitat, i ningú et fa tocar de peus a terra, les reunions es converteixen en monòlegs, i es fa el que diu l’amo. I l’amo sempre té raó perquè és un estratega de primer nivell, com ha demostrat multitud de vegades.... fins els més grans dels ridículs. Però, aquesta darrera part, ni es vol veure, ni es vol dir. Ara bé, em consta una greu preocupació interna i multitud de pressions externes. Una cosa és lladrar, altra és mossegar. S’han traspassat totes les línies vermelles i tots els càrrecs de Junts estan sotmesos a pressions mai imaginades ni mai patides. Deixar dotze milions d’espanyols, sense la pujada de pensió, no té explicació humana i menys política. Ara sí, hi ha preocupació seria i nervis a flor de pell. Per les pensions, però també pel transport públic i altres danys colaterals que son impossibles de justificar, com els ajuts per la DANA, i altres. Per això Turull, s’ha afanyat a proposar que la convalidació torni, però a trossos. Es a dir, peça per peça i fins i tot vol entrar una proposta al Congrés perquè es debati. Volen reparar una part del dany causat. Tinc clar que només poden parar aquesta bogeria els alcaldes i alguns diputats, si s’atreveixen. Em consta l’existència d’un grapat d’alcaldes que estan a punt de dir prou. Si un dia, apareix un comunicat de 10, 15, 20 alcaldes, no calen més, i es manifesten en contra d’aquesta deriva embogida, el partit agafarà por i haurà de canviar de guió. Si a més, uns pocs diputats al Parlament s’hi afegeixen, encara millor. Passarà, no passarà? Jo crec que estem a punt de veure-ho. Estem a meitat de mandat municipal, i son molts els alcaldes que s’han de plantejar si volen continuar o volen plegar. Es un bon moment per dir-ho públicament i si comencen a sortir a la premsa, desercions notables, les conseqüències seran immediates. Junts, es pot permetre fer el boig a Madrid, i en part, en el Parlament, però es juga l’existència en els ajuntaments, consells comarcals i a la Diputació de Girona. Retrocedir en el territori, suposa morir en el Parlament, i baixar representació a Madrid, com per ser prescindibles. Ben aviat veurem reaccions, però han traspassat línies vermelles que pagaran molt car. Temps al temps.