Joan Roma

QUAN LA SERIETAT I LA REPUTACIÓ, PERDEN EL PARTIT. Mai he fet ,ni havia pensat fer, un article sobre un tema futbolístic. Ho sento, però aquest no és un esport pel que senti especial inclinació. Segueixo de lluny les vicissituds i no tinc cap preferència per cap partit, simplement perquè no estic en cap lliga. Avui, però, sento la necessitat de parlar del Barça, per un tema que considero afecta el club, però de rebot a Catalunya. Durant anys, massa anys, s’ha volgut lligar la trajectòria del club, a la del país, en una mena de lligam esportiu- sentimental – nacional. Com sol passar, aquesta mania de lligar coses tan diferents i fins i tot oposades, no acaba per donar bons resultats. I avui en parlo per constatar una certa paradoxa o si voleu una gran sorpresa a l’hora de veure el nom del club, lligat a una qüestió d’insuficiència financera, per a mantenir en plantilla dos jugadors concrets: Dani Olmo i Pau Víctor. Sense entrar en cap altra consideració, el que sorprèn de la notícia és com una gran entitat, una gran empresa o si voleu una gran institució, arriba a finals d’any, sense els deures fets. Em sembla increïble. Però, és que hi ha altres derivades sobre la qüestió. Com és que ningú, de dintre la Junta Directiva, aixequi la veu per a criticar o prendre alguna decisió concreta ? I, com és que tampoc hi ha una alternativa, seria i consistent, per sortir i demanar responsabilitats, al més alt nivell? També apareix una altra o moltes altres preguntes, en el sentit de constatar que tot i tractar-se d’una empresa emblemàtica, no hagi trobat recolzament financer, dintre del propi país. Semblaria que en temps passats, en un tema com aquest, haurien aparegut prohoms del país, o empreses que ajuntades o per separat, haurien posat els diners sobre la taula. Tot, menys deixar el club, a la seva sort. Parlo d’aquest tema, perquè crec que és molt representatiu de la serietat, el respecte, la reputació que , en els darrers anys, ha perdut Catalunya, en molts àmbits i sectors. El procés, va fer mal, molt de mal a nivell intern, però encara més, a nivell extern, perquè va enviar imatges, decisions i implicacions que ningú esperava en un país, fins aleshores respectat i en molts casos, admirat. D’aleshores ençà, hem vist centenars d’accions i actuacions del tot inesperades, i molt poc intel•ligents a l’hora de reivindicar interessos del país i la seva gent. Alguns poden pensar que tot és justificable, si té una bona causa. D’entrada, caldria estudiar bé la causa, però fins i tot en aquests casos, no és veritat. Veure i sobretot escoltar, determinades intervencions en el Congrés dels Diputats o en el Senat, i ja no diguem en el Parlament de Catalunya, envia missatges molt poc positius, a la resta del país i dels seus ciutadans. Tornant al cas que ens ocupa, hi ha fets que no haurien d’haver-se donat mai. He llegit i rellegit, dotzenes d’opinions i informes sobre el tema, i ningú pot dir que ha estat sobtat i imprevisible. Al contrari, es veia a venir, i apurar els darrers minuts de l’any, improvisant accions i actuacions, és impropi d’una empresa seria. I, ara parlo d’un club, però això ho podem estendre cap a qualsevol altre entitat, empresa, o societat, de prestigi. Cada falta, cada improvisació, cada fracàs, aporta notes negatives al conjunt. En els darrers anys, n’hem acumulat a centenars. Ha arribat el moment de frenar i rebutjar nous fracassos, per a recuperar la serietat i la reputació perdudes, a tots els nivells. Espero i desitjo que d’aquest nou cas, se’n treguin les reparacions oportunes. Només així es pot recuperar la serietat i la reputació perdudes.