Joan Roma

PER FI, MAJORS D’EDAT ! Hem hagut d’esperar 45 anys, per aconseguir la majoria d’edat, en matèria de gestió i tramitació del PUOSC ( Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya), la principal eina per aconseguir subvencions, per part dels ajuntaments. Aquesta, és una fita històrica que convé explicar i commemorar. I és que pels no avesats, informo que la majoria d’ajuntaments, no podrien dur a terme cap gran obra, si no fos pels ajuts que els concedeixen administracions, dites superiors: diputacions, Generalitat, govern central, i la UE. Un bon alcalde és aquell que planifica bé les inversions a fer, i sap anar a buscar diner, a tot arreu. Només així podrà dur a terme les infraestructures, equipaments i serveis que fan falta al seu municipi . Fins ara, la principal ajuda pels ajuntaments, a la província de Barcelona, ha estat la seva Diputació. Totes les províncies en tenen, però la de Barcelona, per grandària, però sobretot per voluntat política, ha estat capdavantera davant totes les d’Espanya. Ja des dels primers temps, fins l’actual Lluïsa Moret ( dotze presidències), els alcaldes han tingut tractament d’honor, i per tant de comprensió i col•laboració. El fet de tenir de presidents, alcaldes, i de diputats, caps d’àrea, altres alcaldes, ha facilitat entendre’ns fàcilment. Qui no recorda els primers PAM, seguits del PRAM, o del PCAL, o de l’actual PGI ( Pla General d’Inversions)?. A cada mandat, es millorava l’anterior, no solament a nivell econòmic sinó de condicions, per ajustar-les a les necessitats municipals, molt especialment, dels petits ajuntaments. Els 311 ajuntaments de la província, sempre hem estat majors d’edat, en el sentit de ser rebuts i escoltats, amb predisposició a canviar condicions si sabíem exposar-les. D’aquí que de les primeres subvencions al 50%, passéssim a augmentar-les fins arribar, al 100%. O poder disposar d’ajudes tècniques per redactar projectes o per la direcció d’obres, etc. Clarament, sense la Diputació de Barcelona, els ajuntaments estarien a meitat de camí, d’on son ara. En canvi, no vam trobar la mateixa entesa i predisposició en el Govern de la Generalitat. Al contrari, allà, sempre vam ser considerats menors d’edat. Responsables d’una administració que necessitava ser supervisada i controlada estretament. I que se’ls havia de dir quines eren les prioritats ( no dels ajuntaments sinó de la Generalitat). Paradoxes de la vida, a cada convocatòria de PUOSC, calia estar atent a veure quines prioritats imposava, per tal d’aconseguir prou puntuació com per entrar-hi, o entrar-hi en determinades condicions. Era injust el tracte rebut perquè imposava als alcaldes unes inversions, que podien ser contradictòries amb les necessitats del poble. I tots els alcaldes, vam patir intervencions i tergiversacions en les nostres prioritats. Per què dic “ per fi, majors d’edat ? Doncs, perquè el Govern de la Generalitat, copia la modalitat de la Diputació de Barcelona per llençar el nou PUOSC. I no solament això, duplica el diner destinat que passa dels 250 M , als 500 M, de manera que els petits municipis , podran fer també grans obres. Es garanteix un mínim de 400.000 eur, pels més petits, fins un màxim de 790.000, pels més grans. Però, tant o més important, els alcaldes podran decidir sobre les prioritats i els destins d’aquests diners. Son considerats i respectats com majors d’edat, autèntics responsables del destí dels ajuntaments que presideixen. Ha costat arribar fins aquí, però ha valgut la pena.