Joan Roma

ISRAEL: DESTRUCCIÓ I ANNEXIÓ. Si quan vaig visitar el camp d’extermini de Dachau, prop de Munic (Alemanya), l’any 1976, m’haguessin dit que algun dia criticaria durament el comportament del Govern Israel, no m’ho hagués cregut. Era tan el dolor i la indignació que no m’imaginava que qui l’havia patit podés imposar danys similars a d’altres persones i col·lectius. Segurament, sóc un més de milers, desenes de milers i fins i tot milions de persones que hem passat d’una defensa acèrrima de l’existència d’Israel, a una crítica molt dura, no de l’existència de l’estat, sinó de les accions i actuacions del seu govern. Res pot justificar la guerra de destrucció total de població civil, i l’annexió de territoris propers, amb l’excusa de garantir la seguretat, o amb la d’aprofitar-se del caos de Síria, per avançar posicions, amb la inestimable ajuda de colons que han arribat a matar, per ampliar possessions. Increïble, però cert. I que ningú digui que son informacions procedents de l’enemic. No, no, en aquesta crítica i informació, coincideixen tota mena d’ONG’s , organismes i institucions nacionals i internacionals. Estem davant d’una guerra amb efectius militars contra població civil desvalguda. Son crims de guerra que han de ser jutjats i condemnats, i la ciutadania israeliana no pot mirar cap una altra banda, perquè és el seu Govern i son els seus soldats els qui perpetren aquestes atrocitats. A dia d’avui, meitats de gener de 2025, es donen unes xifres esgarrifoses: 45.717 morts, i 108.856 ferits, molts d’ells amb greus afectacions que portaran a la mort, oimés quan s’han destruït la major part dels hospitals i centres mèdics locals. I tot, no ha passat per efectes no volguts , propis de totes les guerres, no, no , aquí sota l’excusa d’aplegar suposats elements terroristes s’ha bombardejat escoles, centres cívics, hospitals o locals d’entitats. I en la confusió d’una guerra a totes bandes, Israel amplia territori i expulsa els seus habitants, amb l’excusa que necessita espai per defensar-se. Son uns milers de quilòmetres quadrats que aspiren a quedar-se per sempre, amb la vista posada a la creació del Gran Israel. Un país molt més gran, molt més habitat, i molt més potent que allunyi la població original, per substituir-la per una de pròpia. Aquesta és la dura realitat, i per molts problemes personals que tingui Netanyahu , el cert és que porta el Govern i l’exèrcit per allà on li doni la gana, sense cap respecte pel dret dels altres i encara menys pel dret internacional, i pel respecte a les normes de la guerra. Les ha trinxat totes, i amb la seva destrucció ha creat un immens odi, ja no solament per part de les víctimes, sinó per centenars de milions de persones d’arreu del món. Les conseqüències les aniran veient i patint, en els propers anys, no solament en temes de rebuig a productes del país, sinó en les relacions amb la majoria d’altres països del món. El poder de l’odi, és terrible i costa molt d’eradicar. Les futures generacions ho patiran a les seves carns, i comprovaran com d’erroni, injust i inacceptable ha estat el comportament vers població indefensa. Sobre la destrucció i annexió no es pot construir cap pau, mínimament perdurable. Els ciutadans d’Israel, n’haurien de ser conscients. I quedi clara la radical condemna al terrorisme de Hamàs que va perpetrar l’atemptat amb morts i segrestats del 7 d’octubre de 2023.