Joan Roma

EL MANUAL DE RESISTÈNCIA. Massa actuacions, massa celeritat, massa insistència, per ser fruit de la casualitat, quan tractem de temes judicials. Cert que hem de confiar en la Justícia, puix estem en un Estat, amb democràcia plena, però això no és obstacle per tenir algun dels serveis essencials, en situació poc modèlica. Ara, em refereixo a actuacions sobre l’entorn familiar de Pedro Sánchez, però ho hem vist en altres ocasions, entorn la Llei d’Amnistia, o d’altres iniciatives legislatives que no eren ben vistes pel que anomenem “poder judicial”. D’entrada, deixo clara la confiança, en la major part del sistema, però en tots els àmbits i sectors, sempre hi ha uns pocs que es deixen emportar per simpaties, antipaties o directament per pressions i ànsies de poder que traeixen el jurament fet. Jo mateix, vaig estar víctima de persecució política i judicial per part d’un sector de Convergència, aliada a una persona amb les facultats mentals alterades que van motivar el meu pas per diversos tribunals, durant un període de prop de dotze anys. Fins i tot, es van servir de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya, per intentar guanyar en els tribunals el que havien perdut en les urnes. Parlo, doncs, amb coneixement de causa. Tornant al principi, no és de rebut, pensar en la casualitat, per justificar una clara persecució de l’entorn familiar, més proper al President. Ni tampoc pensar que donar credibilitat a determinades acusacions, d’autèntics delinqüents, son habituals en segons quins tribunals. La conjunció d’accions entre el PP i VOX, i la seva proximitat a alguns elements del poder judicial, expliquen algunes de les accions, actualment en curs. Es greu fer aquestes deduccions, però no en caben altres, quan passen els dies, les setmanes i els mesos, i no apareixen per enlloc justificacions clares per a dubtar de la honorabilitat de conducta de l’esposa del president, Begoña Gómez. Assistim, a una mena d’investigació general i detallada de tots els moviments d’aquesta persona, per veure si se li troba el més mínim indici, ja no de criminalitat sinó d’irregularitat. Vist que se li ha demanat còpia del certificat de matrimoni, penso si el següent pas, serà demanar-li còpia d’haver fet la primera comunió. Posats ja a fer, millor començar per l’acta de baptisme, continuar amb la confirmació, primera comunió i tot seguit curs previ, a contraure matrimoni. Pot fer riure, però la qüestió és seriosa perquè no solament apareix una mena de persecució judicial, és que no sembla existir cap fre a determinats comportaments, i la cosa produeix un clar descrèdit per a la Justícia, en majúscules. I això, tampoc és just, pensant en els milers de jutges i jutgesses que compleixen rigorosament les seves obligacions. De totes maneres i arribats aquí, torno a retreure l’oblit o mirar, cap un altre lloc, durant massa anys. Fa anys que clamo per animar les joves generacions a entrar en la carrera judicial, i per fer-ho, res millor que propiciar centenars de beques, per part de diputacions, governs autonòmics, i fundacions públiques i privades. La preparació per concursar a la carrera, dura anys, i això només s’ho poden permetre famílies benestants, moltes de les quals, pertanyen a l’àmbit judicial, de manera que hi ha una perniciosa ronda de continuïtat. Per trencar-la i obrir portes i finestres, res millor que facilitar l’entrada de centenars de joves, cada any, que un dia arribaran a les cúpules judicials, lluny dels cercles tancats, existents en aquests moments. Només amb accions a llarg termini, aconseguirem arribar a l’excel•lència, i deixar fora les situacions actuals.