Joan Roma

MÉS A2 , MENYS C2. En matèria d’idiomes, hi ha qui busca l’excel·lència, i exigeix els nivells més alts de coneixement, oblidant o menystenint els més baixos. Guanya la qualitat, davant la quantitat. Ho sento, però en un moment en que ens ocupa i preocupa, el grau de coneixement i sobretot d’ús del català, convé reflexionar sobre si anem o no per bon camí. En primer lloc, per als no avesats a la terminologia lingüística, diré que s’ha arribat a una nomenclatura mundial per fixar el grau de coneixement d’un idioma. Va del nivell més baix, l’A1, que suposa entendre, llegir i escriure, de manera molt bàsica, molt mínima, passant per l’A2 en que pugen els tres nivells: entendre, llegir i escriure, però de manera, encara elemental. Més amunt en el grau, se situa el B1 i el B2, en que una persona es pot espavilar a l’hora de viure i treballar. Sempre, en relació al nivell d’ús i domini de l’idioma, en el qual està immers. I finalment, d’aquests nivells, es passa als superiors C1 i C2, que ja suposen el ple domini. Es evident que al final dels estudis, tothom confia en arribar al màxim nivell, tot i que son molt pocs els que realment l’adquireixen. Darrerament, s’ha proposat que tots els mestres i professors, disposin del grau C2, per a poder impartir classes a escoles i instituts. I, per descomptat, a les universitats. Evidentment , sempre s’ha de lluitar per l’excel·lència, però hi ha moments en que una dutxa de realisme és necessària, si volem arribar a bon port. M’explico. Si hem anat creixent en habitants, i en pocs anys, vam passar dels quatre als sis milions, i encara en menys temps, hem ja superat els vuit, els esforços fets per acollir i integrar els nou vinguts, no han anat acompanyats d’un desplegament proporcional. A la vista dels estudis i enquestes fetes, constatem greus deficiències en el coneixement, i sobretot en l’ús del català, a tots els nivells de la vida, el treball, l’oci. L’ús del castellà, està molt per damunt del que es fa del català. Aleshores, hi ha qui exigeix l’increment de coneixement del català, mitjançant estudis d’alt nivell, per tal que centenars, milers de professionals obtinguin el C2. Ja no solament a nivell de professorat, sinó també en altres llocs de la vida activa. Es així com hi ha una gran pressa per assolir aquest nivell, per evitar perdre el lloc de treball. Bé, queda clar que sempre és recomanable el més elevat nivell, per ensenyar als altres, però amb aquesta exigència no aconseguirem ampliar l’ús del català, per part dels nou vinguts. El que vull dir amb el títol de l’article és que s’hauria de fer un gran esforç per acostar l’idioma, sense apriorismes que hagin d’arribar a l’excel·lència. Es millor que centenars de milers, xapurreixin l’idioma, que uns pocs milers, el dominin. Perdre la por a un nou idioma, perdre la por a parlar-lo, és la millor via perquè esdevingui quotidià i generalitzat. Per això, considero que moltes persones amb un B1 o B2, haurien d’estar capacitades per impartir el català, en un munt de llocs i hores, per fer-lo accessible a milions de persones. Amplio l’explicació. A totes les Associacions de Pares i Mares d’alumnes, hauria d’haver un , dos o tres, monitors de la llengua que oferissin, gratuïtament, classes als nou vinguts. No amb pretensions de domini, sinó simplement per entendre’s. Que tingui un A1 o un A2, és suficient per sortir del pas, i trencar barreres. I més mestres, a Clubs esportius, a entitats socials, germandats, associacions de veïns, colles castelleres, clubs de balls en línia, de flamenc, ... En resum, que ningú tingui problemes a l’hora de voler aprendre el català, perquè el té al seu abast, tots els dies, a totes hores, fins i tot en caps de setmana. Ara, això no es dona. Al contrari, hi ha limitacions clares per inscriure’s a cursos, a hores complicades si es treballa, o es tenen fills a càrrec. Omplir el país, de gent que ha perdut la por a parlar el català, encara que sigui amb clares deficiències. Sempre serà millor parlar-lo, amb faltes que no parlar-lo, com passa ara. I així, poc a poc, ja aniran millorant nivell, a l’hora de parlar-lo, llegir-lo i escriure’l. I per descomptat a TV3 i a TV2, hi hauria d’haver cursos, destinats a diferents nivells, pensats per gent de tota mena, també per aquells que son analfabets. El que he vist fins ara, en relació a l’idioma, no m’ha agradat. Porto prop de quaranta anys, amb més o menys intensitat, dedicat a l’ensenyament d’idiomes. N’he estudiat i en parlo mitja dotzena i el mètode és molt important, de cara a fer atractiu un idioma. He escrit tres llibres d’ensenyament del castellà per a estrangers, seguint el mètode directe o Berlitz, i estic redactant un quart per fer servir, en les meves classes, en el Centre de Refugiats de Creu Roja. I sempre, s’ha d’actuar per la via de l’atracció i no de la obligació. També això, s’ha oblidat sovint, a casa nostra. Pensem, doncs, més en la quantitat, en l’extensió, i menys en la intensitat i selecció. De tots nosaltres depèn ampliar, difondre i fer atractiu el català, sense necessitat que entri en batalla amb cap altre, i encara menys amb el castellà. Si mirem al futur, mirem-lo amb ulls de voluntat de domini del català, castellà, anglès, tot preservant altres, que poden ser el matern dels nous catalans. Aquí, en tenim un centenar, per triar.