Joan Roma

LA RUTA DEL FERRO . Vagi per davant, la més gran felicitació per haver preservat l’antiga via del ferro i el carbó, a diferència de molts altres indrets, amb carrilets, en que el seu abandonament, va donar pas a la privatització o simplement a la desaparició. I, tot seguit, similars felicitacions per a tots els qui han fet possible la seva transformació en una via verda, d’enorme atractiu i servei, a nivell individual i/o col•lectiu. En sóc un usuari, més o menys habitual, des de fa molts anys, sobretot en el primer tram, el de Ripoll cap amunt, direcció Sant Joan. Usuari a peu, sense cap altre artilugi que les cames i peus. Doncs bé, en aquests anys, he pogut comprovar el progressiu però constant canvi en el nombre i tipus d’usuari, de manera que poc a poc, els caminants anem disminuint, per donar pas a tota mena d’altres usuaris que ens fan modificar el nostre comportament i ús de la via. Anys enrere, la immensa majoria dels usuaris érem caminants, solitaris o en grup. Moltes famílies aprofitaven caps de setmana i dies de festa per anar a caminar, tot compartint petits jocs amb els més petits de la família. En dies laborables, un gran nombre de jubilats, feien exercici, quilòmetres amunt i avall. Ara, es va incrementant el nombre d’usuaris en bicicleta, i alhora també augmenten els usuaris amb altres artilugis: patinets, patins de quatre rodes o en línia, a més, lògicament de molts corredors. Aquests canvis d’usuaris, han motivat algunes indicacions com la de “circular per la vostra dreta”, o la “d’ajusteu la velocitat a la dels vianants”. El problema és que la via és estreta, i converteix alguns trams en perillosos, degut a la barreja d’usuaris amb diferents ritmes, i pràctiques. Durant anys, no havíem de fer més atenció que a uns pocs ciclistes, ara, son molt habituals, i no tots observen les velocitats requerides. Es més, tot sovint en podem trobar alguns que més que passejar en bicicleta, fan competicions ciclistes, amb els conseqüents perills per als vianants. No puc parlar de tots els trams, perquè en conec una part i no la puc traslladar a la totalitat. De totes maneres, toca estudiar quines mesures es podrien prendre per aconseguir una adequada compaginació entre uns i altres. Es una llàstima, perdre vianants, per por a ser atropellats, ells o els nens amb els que passegen o per mascotes que van lligades però amb prou distància com per gaudir de la via. Es hora de plantejar solucions, en plural, perquè poques vegades una sola proposta pot resoldre un tema complex. El cert és que la via, ha suposat una enorme mobilització de persones que la fan servir tots els dies de la setmana, a totes hores, i molt especialment els caps de setmana. Goso plantejar una primera proposta, animant a que els ciclistes en solitari o en grup, puguin disposar d’altres vies per anar a córrer, i així disminuir la pressió sobre els trams més utilitzats. Altra cosa son els ciclistes en grups familiars, que compaginen xerrada i pedalada, i es veuen a venir, sense suposar cap ensurt pels vianants. Una altra mesura és la d’estudiar i plantejar alguns trams desdoblats, com per poder circular vianants per una banda i usuaris amb artilugis diversos, per l’altra. En alguns trams, l’amplada dona, en altres no n’estic segur. El que queda clar és que disposar d’una via verda, d’aquesta llargada, varietat i diversitat paisatgística, és un luxe que cal preservar i millorar. El seu ús em recorda la multitud de vies verdes existents a Suïssa, on vaig residir uns anys, i les d’altres països europeus que van imitant les dels veïns, aconseguint facilitar l’esport i el lleure, a milions de persones. El diner invertit ha valgut la pena i el resultat ha estat espectacular. D’aquí que animi a buscar encaix de les diferents pràctiques com per poder-les exercir, sense dificultats ni perills.