Joan Roma

ESTATUT DE MUNICIPIS RURALS. Portem anys, molts anys, de peticions i queixes per legislacions i normatives que tracten a tots els municipis per igual, quan les diferències entre pobles i ciutats son immenses, i quan dintre del concepte “poble”, també hi ha diferències notables. Té poc a veure, la problemàtica d’un poble de dos-centes, cinc-cents o mil habitants, amb un altre de cinc o set mil. Pels qui vam entrar en un ajuntament, a l’abril del 79, la realitat era tant desoladora que no teníem temps de reclamar diferenciacions de tracte, amb els pobles grans i les ciutats, però poc a poc, amb el pas dels anys, vam constatar que no era just haver de complir determinades obligacions, sense disposar de mitjans humans, tècnics i econòmics, per a fer-hi front. De fet, ens en vam sortir, amb molt esforç, molta dedicació, i diguem-ho també, amb una ajuda extraordinària, de la Diputació de Barcelona que va entendre que la seva funció i justificació de vida, era ajudar als petits municipis. Després, les ciutats la van descobrir, i van reclamar la seva part del pastís, però , cert és que la seva col•laboració i participació ha estat fonamental , en els quaranta-cinc anys, de vida democràtica municipal. Pel que fa el Govern de la Generalitat, hi ha hagut diverses etapes, en les quals podíem confiar-hi molt, al costat d’altres que semblava més interessat en controlar i supervisar la nostra feina, que no pas, en ajudar i finançar. Aquests alts i baixos, no son mai bons, perquè no permeten planificar i programar a llarg termini, la qual cosa obliga, a improvisar constantment. Amb aquesta dinàmica, s’han anat trampejant els problemes, fins que vam dir prou. En tot procés dinàmic, hi ha la constatació que s’han de canviar les regles de joc, si realment es volen entomar i resoldre els principals problemes que afecten, tot un sector, un col•lectiu, un territori. I és així com després de diversos experiments, com el del consells comarcals de muntanya, o els actuals consells comarcals, s’ha comprovat faltava una eina més potent i segura, que donés estabilitat i garanties de futur. Es així com ha nascut el Projecte de Llei de l’Estatut de Municipis Rurals, que fa pocs dies ,es va presentar en el Parlament de Catalunya, com la primera llei de l’actual legislatura, per ser tramitada per via d’urgència. El president Illa, acompanyat d’uns 300 alcaldes, la va presentar a l’auditori del Parlament de Catalunya, per donar-li la importància i relleu que li correspon. Es de justícia exposar que aquest projecte, va néixer de la mà, de l’anterior Govern, presidit per Pere Aragonès, amb conferències, reunions i debats, en diversos espais de tot el territori català. Era lògic, és lògic que la feina feta, i la que ara s’ha de fer, durant la tramitació, arribi a un acord final que compti amb un ampli consens de tots els partits representats en el Parlament. I, és que parlem d’una Llei, pensada i destinada, a una àmplia majoria de municipis. Dels 947 que té Catalunya, 213 tenen menys de 2.000 habitants, i 381 menys de 500 habitants. Parlem d’un territori immens, amb unes problemàtiques i necessitats diverses que han de trobar aixopluc en aquesta Llei. Es un primer gran pas, per oferir atenció especial, als seus habitants, i frenar el desequilibri territorial, de tants anys. En parlarem, en properes ocasiones, de les propostes i mesures que conté el Projecte de Llei.