Joan Roma

ERC: COMPLICADA DIGESTIÓ . Cada partit té el seu propi ADN que marca les formes ,en que desenvolupa la seva activitat i que el distingeix de la resta. No és només la ideologia i els grans principis i objectius, és la manera d’entendre i exercir la política. Ho hem vist en el cas d’ERC, des de la seva fundació, però ,amb molt més detall i cruesa, en els darrers mesos, en els quals han aparegut esquerdes,per accions i actuacions, mai sabudes ni imaginades. I, quan alguns dirigents, no volen veure ni creure el missatge dels votants, es produeixen propostes i campanyes, com la d’elegir nou president i executiva, mitjançant un sistema de primàries complicades. Sempre s’ha dit que posar els votants en una situació de “caixa o faixa” és poc assenyat, i heus aquí que els resultats definitius del procés electoral han donat els següents resultats: Oriol Junqueras, ha obtingut el 52,2% en aquesta segona volta, i Xavier Godàs, el 42,2 %, amb un 5,6% de vots, en blanc. Amb els resultats a la mà, no cal ser molt perspicaç per comprendre que la digestió serà complicada, molt complicada, degut al contingut i duresa d’una campanya, massa llarga i plena de cops baixos, molt poc indicats, per a poder recosir les ferides, l’endemà de la votació. La fractura produïda, és àmplia i profunda, amb un principi bàsic que no acabo d’entendre. De fet, també es va produir, a Junts x Catalunya, i estic convençut que els afectarà a tots dos, de forma similar. M’explico. El procés independentista, ha estat un dels moviments més rupturistes i negatius de la nostra història. Pel que ha durat, i pels danys produïts. El que alguns pretenien, un simple pols a l’Estat per obligar-lo a flexibilitzar posicions i aconseguir objectius, si voleu molt agosarats, es va anar convertint en una autèntica deriva antidemocràtica, en la qual tot valia, ni que fos contra els propis catalans que no compartien, ni formes, ni objectius. El desconeixement, ignorància o simple mala fe, respecte la situació interna del país i la seva gent, afegida a la situació estatal i mundial, impossibilitava l’èxit i garantia el fracàs més absolut, com així va ser. Els danys a la convivència, les pèrdues de tota mena i la distància entre partits i societat, es va fer més i més gran, fins arribar a una clara desconnexió. Es el que crec que no han entès ni, el Junts de Puigdemont, ni l’ERC de Junqueras. Després de quatre derrotes electorals consecutives, haurien d’haver comprès que els votants els reclamaven girar pàgina i renovar el partit, començant pels lideratges. Doncs, no. No ho han volgut entendre, i només un cinquè fracàs els obligarà a tirar la tovallola. No tinc cap dubte que el tindran. I el tindran, en un espai molt delicat per a tots els partits, com son les eleccions municipals. A la banda perdedora d’ERC, hi ha centenars d’alcaldes, regidors, consellers comarcals i diputats. Tenir, tota aquesta força, allunyada de la direcció, ja no dic opositora, suposa iniciar la campanya amb el peu canviat i sense l’esperit de victòria que necessita qualsevol partit, per emprendre el llarg camí, cap el 2027. No haver fet el canvi , ara, obliga els electors a tornar-se a pronunciar, alt i fort, perquè els causants del desastre de 2017, se’n vagin a casa.