Joan Roma

APOSTA PER UN TURISME SOSTENIBLE. Per qüestions de vida, estudis i treball, em considero mig suís, després d’una llarga estada en la capital ( Berna) amb nombrosos contactes amb personalitats del país, entre les quals, la primera presidenta. I, per continuats viatges que han refermat la meva admiració i sintonia amb “l’esperit suís” de treball i gestió. Per als qui no n’estiguin al cas, Suïssa, era un país ben pobre, cent anys enrere, i per causes diverses, va anar avançant fins a situar-se com un dels països més pròspers del món, amb un PIB(2023) de 92.050 euros, que el col•loca en el cinquè lloc, sobre 196 països, avaluats. El país es troba, dintre dels deu destins més visitats, a nivell d’Europa. El turisme, dona feina a 240.000 persones, i representa el tercer sector més important, de l’economia, després de la indústria de maquinària i la de serveis financers (Banca). En els darrers anys, el sector del turisme, s’ha proposat esdevenir una referència a nivell mundial, en tant que turisme sostenible. Faig aquesta introducció, per deixar clar que si un país té potencialitats clares ,en un sector determinat, el que cal és explotar-les, al mateix temps que preservar-les, per a garantir un adequat equilibri, per assegurar el seu futur. Es el cas de Suïssa, però podria parlar també d’altres llocs propers, o anar cap als nòrdics, on seria impensable atacar o menystenir un sector que dona riquesa i treball, al llarg de tot l’any, des de fa decennis. Si ens situem aquí, a casa nostra, és evident que tenim un munt d’espais atractius, en molts casos, similars als que podem veure a Suïssa, i seria il•lògic no explotar-los per beneficar la gent del propi territori. Cert que en molts casos, s’ha crescut amb insuficient planificació i programació, com per preservar alguns espais especials, i no pensar o no invertir en evitar conseqüències no desitjades. Una, d’evident i general, és l’expulsió o substitució de gent del país, per nou vinguts, normalment de segona residència. Però, aquesta manca de planificació i gestió del territori, no es pot imputar al turisme, en general, sinó als polítics i gestors que no han estat prou atents als factors negatius que tota activitat té, sinó es corregeix en el moment oportú. Ha estat culpa d’ajuntaments i del propi Govern de la Generalitat, però també dels promotors turístics, no haver constituït consorcis o altres formules de cooperació, per garantir habitatge públic, de lloguer, a preus assequibles. El turisme, és una gran font de riquesa, que ben gestionat, dona feina tot l’any, en les seves múltiples facetes. Si algú en dubta, vagi a qualsevol època de l’any, al meu país de referència i veurà, com allà on es fa muntanyisme, escalada, ràfting, visites natura, etc, a l’hivern es continua amb tota mena d’esports de neu. Ara bé, queda clar que tenim desequilibris que cal corregir, després d’anys de no fer-hi front. I el més rellevant és la de l’habitatge. Donant voltes, per tot aquest immens territori, he pogut observar centenars de cases i edificis tancats i abandonats. Tots, han de ser objecte de compra pública, per destinar a lloguer assequible. I, els enormes ingressos que proporciona el turisme, han de ser canalitzats, en part cap aquest sector, afegits als procedents de les administracions dites superiors, però no ataquem un sector que suposa una de les nostres grans fonts de riquesa.