Joan Roma

AMANIDA D’OCURRÈNCIES I ESTIRABOTS. Ja entenc que viure ,lluny de casa, i envoltat d’il·luminats i eixelebrats, no permet tenir el cap centrat ni equilibrat. La llunyania, per moltes noves tecnologies que es tinguin, sempre suposa una desconnexió amb el dia a dia, del país i la seva gent. En puc donar fe, quan vaig estar set anys, fora del país. En el meu cas, per qüestions d’estudis, vida i treball. Bé, tornem amb els nostres fugitius, a l’espera de l’aplicació de l’amnistia, fent bona vida a Waterloo. Queda clar que s’avorreixen i han de promoure algun sidral de tant en tant, per donar senyals de vida, i poder sortir en els mitjans de comunicació. Son com infants que han de fer soroll per atreure l’atenció. I què han inventat ara ? Doncs ara, volen promoure una qüestió de confiança, vers Pedro Sánchez. De fet, diuen voler-la promoure, sense saber que una decisió com aquesta només pertany al propi Pedro Sánchez. A vegades, no entenc el desconeixement de les normes vigents, per part de Junts x Catalunya, malgrat disposar dels millors cervells juristes. Uns excepcionals juristes que van menystenir la feina feta, per altres juristes, en la redacció de la Llei d’Amnistia, i que ara tothom veu que molta xerrameca, però pocs resultats. En fi, convocats pel president del partit, Puigdemont, es van reunir a Waterloo els membres de l’executiva de Junts, i per poder sortir a dir alguna cosa nova, encara que sigui una ocurrència, van anunciar la presentació d’una Proposició no de Llei, davant el Congrés de Diputats, perquè es debati si el president ha de promoure, una qüestió de confiança. Francament, el país, té moltes altres necessitats i prioritats que perdre el temps en aquestes bajanades. Viure fora del país, el fa estar fora de l’ òrbita de la gent. Llençar a l’aire una petició, que es tractarà en el Congrés d’aquí dos o tres mesos, i que està condemnada al fracàs, només pot satisfer les ànsies d’aparicions televisives d’una persona, situada en fora de joc. I, escenes i declaracions com aquestes, es van repetint en els darrers dies i mesos, a falta de propostes clares i prepositives. Vull recordar els atacs i crítiques per un dels acords de la Junta de Seguretat, reunida al Palau de la Generalitat, després d’uns anys de paràlisis. L’acord d’integrar, Guàrdia Civil i Policia Nacional, en l’estructura del servei d’emergències 112, va suposar devaluar la Junta i considerar que era una supeditació a les forces de seguretat de l’Estat. Ni tant sols, van mirar els documents que ells mateixos i ERC havien preparat per un acord similar, redactats anys enrere. Vaja, que coordinar-se tots, sembla anar contra les estrambòtiques idees de Puigdemont i companyia !!!. Una altra polèmica absurda, és la petició d’esperar a assumir el traspàs de la seguretat del Port i Aeroport, a disposar de suficients efectius dels Mossos d’Esquadra. Vaja, elemental que diria qualsevol persona amb un mínim de seny! I és el que la Consellera Parlón va exposar en la seva compareixença. L’acord d’ampliar plantilla dels Mossos fins arribar als 25.000, necessita un temps de cinc o sis anys. Mentrestant, prou feina tenen en complir amb les competències actuals com per assumir-ne de noves. Doncs bé, crítica ferotge de Junts, i amb menys intensitat d’ERC, per considerar que tot s’ha d’exigir i assumir....encara que després tot vagi pel pedregar. Home, el seny ha de prevaler en tota acció de govern, i és el que aplica el Govern Illa. Dels altres, ja coneixem com van funcionar i com va acabar el país. No sé, però algú hauria de dir a Junts que només amb ocurrències i estirabots no arribaran enlloc.