Joan Roma

MATEIXES CARES, MATEIXOS OBJECTIUS ? Quan un partit vol fer com si res no hagués passat, després d’haver protagonitzat, unes de les pàgines més negatives de la nostra història, i vulgui aparentar que res de greu se’n va derivar, ni ha considerat necessari demanar perdó, alguna cosa ha perdut pel camí que el fa viure en una bombolla, fora de la Catalunya real, la dels vuit milions. Per als qui vam estar i patir, en llocs de responsabilitat, tot el període del procés i post procés, veure la repetició de cares a la direcció de Junts, és comprovar com alguns, no han entès res del què va passar i de les conseqüències que se n’han derivat. Veure les mateixes cares, ( Puigdemont, Turull, Rull...), predicant molta valentia verbal, quan els vam veure fugint vergonyosament, no sembla la millor carta de presentació pels nous temps que corren. Si, a tot plegat, escoltem promeses de “tornar-ho a fer”, o insistir en els camins de la independència, sense donar ni un sol argument de com aconseguir-la, és el retorn a un passat ple de falsedats i enganys. Ja ho hem vist. Ja vam constatar el rotund fracàs. I que Josep Rull, digui que “està disposat a fer qualsevol cosa per la independència” des del seu càrrec de president del Parlament, és un símptoma més de vida, fora de la realitat. Viure en una bombolla, no fa variar els resultats electorals que no son enquestes, ni supòsits ni invents de com aniran les coses. Es la pura i dura realitat. I aquesta realitat exposa que d’un cens electoral de 5.368.992; Junts com partit, ha passat de 530.225 vots, a les generals de 2019, a 395.429, a les de 2023. I, si agafem les del Parlament de Catalunya, podem veure que a les de 2021 en va tenir 568.002, amb una molt petita millora, a les de 2024: 674,896. I finalment, a les Europees de 2019, en va treure 1.018.435, per contra els 443.275 de les d’aquest any, 2024. Aquesta, és la pura i dura realitat. D’un cens de 5,4 milions, en treuen entre 400 i 700 mil, en números rodons. Molt lluny, molt, de poder representar una part fonamental del poble català. I la vida continua, i amb ella, la modificació del cens electoral, amb un creixement de població i una derivació de votants, cap a forces polítiques que combreguen ben poc, amb l’independentisme. Però, és que en aquest compromís que diuen amb la independència no els hem sentit descriure els passos de com anar-hi. Tornaran a trencar el jurament fet ? Tornaran a saltar-se el reglament del Parlament ? La Constitució ? L’Estatut d’Autonomia? Es que gat escaldat, de l’aigua tèbia fuig, i vistos els grans embats del passat i les fugides corresponents, millor no perdre el temps, i anar per feina. I, convé també aclarir, si en uns moments en que la UE es proposa ampliar els països, amb noves incorporacions ( Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Albània, ets), Junts, proposa sortir-ne. Les coses millor clares i transparents per evitar nous episodis de dir una cosa, i fer la contrària. Estem ja una mica cansats de tanta comèdia, que al final, tant de mal va fer al poble català en el seu conjunt. Mateixes cares, per a mateixos objectius ? Ho dubto.