Joan Roma

LA REPÚBLICA FA AIGÜES . Després del rotund fracàs de crear la República Catalana, mitjançant el procés independentista, una colla d’il•luminats de la mà de Puigdemont i el seu entorn, van decidir crear-ne una de virtual o paral•lela, mig fora, mig dintre, de les terres catalanes. Hi havia qui somiava amb càrrecs ostentosos, no sabem si ben pagats o no, per tal de continuar la lluita, fins que el cos aguanti. Fins que el cos aguanti, o fins que l’aparició de conflictes, projectes diversos o irregularitats evidents, en els comptes, facin saltar pels aires el Consell de la República. Si mirem el web creat, veurem el seu president, Puigdemont, i amb grans lletres al costat, el següent missatge: “l’1 d’octubre, Catalunya va iniciar el camí de la República. El Consell, és l’instrument per acabar, entre tots, el que aquell dia vam començar”. Continua: ja en som 103.457. I més avall, fins i tot et pots imprimir una targeta / carnet / document, amb la inscripció: la República a les teves mans. Doncs bé, a dia d’avui hem de dir que aquesta República de paper, virtual o paral•lela, fa aigües pels quatre costats. Fa pocs dies, van presentar la dimissió, bona part dels membres del Consell, per discrepàncies amb el projecte, però sobretot per irregularitats en els comptes, portats pel vice-president Toni Comín. No és la primera vegada que es qüestiona la gestió i el retiment de comptes d’aquest personatge, però ara el got de la paciència i el mirar cap un altre costat, ha vessat i han plegat els membres / consellers / càrrecs del Consell. Quedats sols, Puigdemont ( president) i Comín ( vice- president), també han decidit renunciar als càrrecs i així convocar noves eleccions. No sabem per a quan, ni amb quins candidats, però la realitat és que la crisis és d’aquelles per sucar-hi pa. Veurem com continua tot plegat, perquè ara Puigdemont, no pot presidir Junts com partit, i alhora el Consell de la República, perquè semblen força incompatibles. Bé, ens ho sembla als qui no combreguem amb organitzacions tant emblemàtiques i d’alts volts, però ves a saber sinó modifiquen estatuts, i fan possible , l’impossible. Ara bé, qui ho té cru és Toni Comín. Els qui l’hem conegut de prop, no ens estranyem de tot el que pugui arribar a fer. Recordem que va ser el cap de llista de Junts, a les eleccions al Parlament Europeu, obtenint uns resultats de : 443.275 vots, quan a les anteriors, n’ havien obtingut: 1.018.435. De 3 eurodiputats, han passat a 1. Ara, es troba en els llimbs, perquè no va jurar la Constitució com és preceptiu en tots els candidats, abans de prendre possessió del càrrec. Ha presentat recurs, però de moment, no té la credencial d’eurodiputat. Que ara estigui a Junts, té el seu mèrit després d’haver iniciat carrera, en el moviment de Ciutadans del Canvi ( CpC), que va ajudar el PSC a fer Pasqual Maragall president de la Generalitat. D’aquí, va saltar cap al PSC, per evitar la clàusula de no poder repetir amb CpC, i vist que en el PSC no faria carrera, per gandul, va saltar cap ERC, juntament amb alguns altres, i aquí fins i tot el van fer conseller de sanitat. I ja en aquest càrrec fuig, i s’ajunta amb Puigdemont, i ara és un dels grans caps visibles de Junts. En fi, una República amb aquest personal, no estranya estiguin com estan.