Joan Roma

DEMOCRÀCIA GENS EXEMPLAR. Ha anat passant a la història, la definició dels Estats Units d’Amèrica (EUA) com la major democràcia del món, en atenció al nombre d’habitants; 335,8 milions. Té molta població però la seva democràcia ja no és “gens exemplar”. De fet, des de fa anys, ha anat baixant la seva puntuació en el principal Índex de Qualitat Democràtica, que elabora The Economist. Es la llista de referència, a nivell mundial. I en aquest Índex, els EUA, obtenen una puntuació de 7,85 punts sobre 10, la qual cosa fa que li correspongui la qualificació de “democràcia deficient”. Els hauria de preocupar, i molt, estar en aquesta posició quan anys enrere, donaven lliçons de protecció i lluita per les llibertats i democràcia, arreu del món. Ara, no ho fan, perquè no ho poden fer. De lliçons, poques, i millor es dediquin a modificar lleis i comportaments, com per recuperar posicions i recuperar el prestigi perdut. I, és que en aquest mateix Índex, Espanya obté una puntuació de 8,07, està situada en la posició 22, empatada amb França. De fet, l’any vinent segur avançarà tres o quatre llocs, per haver renovat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquesta qüestió, és molt important a l’hora d’avaluar la qualitat democràtica a cada país, fins el punt de fer perdre punts, quan no queda resolta. Doncs bé, tornant al principi. Vista la nova victòria de Donald Trump, si mirem enrere hem de recordar com es va produir l’anterior, amb tota mena de qüestionament dels resultats, i què va passar en les anteriors eleccions quan va perdre. En aquesta suposada “democràcia exemplar” es va organitzar i produir una de les majors vergonyes, a nivell mundial, com l’atac al Capitoli, seu de la sobirania popular. Si no haguéssim vist l’atac, el comportament increïble dels participants i la “comprensió” de molts ,des de la proximitat o llunyania, no ens ho haguéssim cregut. I, tanmateix es va produir i no va acabar pitjor per una mena de miracle final. I, ara, una vegada reelegit, ens anuncien la posada en funcionament de mesures per tal d’esborrar, perdonar, o oblidar un gran nombre de causes penals que Trump té, per tal que pugui arribar al dia de presa de possessió del càrrec, amb l’expedient net. Increïble, inaudit, en els nostres països democràtics, en els quals impera un principi elemental de “qui la fa, la paga” ni que sigui amb els retards que tots lamentem. Es que Trump, ha estat ja condemnat, i serà el primer president amb aquesta circumstància en el seu currículum, però és que sense els tripijocs fets, per retardar altres judicis, les causes pendents haurien d’haver comportat la seva inhabilitació com candidat. Però, si tot això, imposa reflexions i debats sobre com funciona la primera potència mundial, encara més ens ha de fer pensar i actuar per reforçar el paper de la UE, per aconseguir dependre menys d’aquest soci, ben poc fiable. No solament per la figura de qui repetirà com president, sinó per tots els qui l’envolten. No es veu seriositat, ni fiabilitat, i encara menys transparència en les seves accions i actuacions. Son imprevisibles en els límits de Govern, i massa previsibles en beneficiar els poderosos en detriment dels febles. La reacció de la UE, ha de ser ajuntar files, i avançar al major ritme possible en la federalització. Ha d’haver-hi una major acció conjunta, una millor coordinació i participació, i ha arribat l’hora de crear un exèrcit europeu que permeti no dependre, en tot i per tot, del d’EUA. Les dependències sempre suposen supeditació. Es hora d’alliberar-nos de la toxicitat d’una presidència en la que podem confiar ben poc.