Joan Roma

40 ANYS DEL TÚNEL DEL CADÍ. El 30 d’octubre de 1984, obria portes, mai tant ben dit, el Túnel del Cadí, d’una llargada de 5.026 m., el quart més llarg, a nivell espanyol. Acaba de complir, 40 anys de vida i servei. Una brillant obra d’enginyeria que donava resposta a una llarga demanda del territori. Quan dic territori, vull dir les comarques del pre-Pirineu i Pirineu que estaven d’esquena, unes de les altres. Vam ser molts els qui des d’ajuntaments, Parlament de Catalunya, societat civil, entitats de tota mena, reclamàvem aquesta construcció. Al final, es va fer realitat, tot i que suposava començar una mica la casa per la teulada. Primer el Túnel, i després la reconversió de la vella carretera C-1411, en carretera com cal, i finalment en autovia, fins a Berga. No és el millor exemple de planificació i programació d’un Govern. Un altre Govern, primer, hagués planificat els canvis d’infraestructures, abans d’iniciar les obres del Túnel, però hi havia pressa. Pressa per invertir i tenir guanys importants, en la construcció i posterior peatge, sabedors que exercirien prou pressió sobre el Govern com per garantir les millores en les comunicacions, per arribar al Túnel. Així, va ser, però no amb el ritme ni les previsions, fetes. Tot, va ser molt més lent i molt més penós, amb constants daltabaixos en les inversions i obres, que van durar el doble d’anys, dels inicialment previstos. Tanta lentitud, posava en perill la recuperació de la inversió feta, i els guanys previstos, en matèria de peatge. Per sort, per a ells, sempre tenien suficients contactes com per millorar condicions i allargar terminis de la concessió. Dit això, i aconseguides la major part de millores a la C-1411, reconvertida en la C-16, amb format d’autovia fins a Berga, ara toca tirar endavant el que queda fins arribar al Túnel. Ens consta que per a l’any vinent està prevista l’adjudicació d’un nou tram, entre Berga i Cercs, amb quatre carrils. A partir d’aquí, en els anys següents veurem un altre tipus de desdoblament, anomenat sistema New Jersey, de tres carrils amb un de reversible per a poder convertir en via doble, quan convingui, cap amunt o cap avall. Si tot va segons previsions, podríem tenir l’obra acabada, a l’entorn de 2030. Tot i que l’ideal hagués estat que les obres haguessin anat a càrrec del Govern, és cert que un import com aquest, era de difícil encaix en uns pressupostos de la Generalitat, molt escassos. Era lògic decantar-se pel finançament privat. I, la realitat és que deixar de ser un cul-de-sac ha comportat notables millores per la banda del Berguedà i encara més, per la banda de la Cerdanya- Alt Urgell- Andorra. Trencar l’aïllament, d’uns i altres, ha de ser sempre missió dels governs, i el cert és que ens ha canviat la vida a tots plegats. Com a via europea E-9, encara li queda molt camí per recórrer, però el Túnel del Puymorens és una realitat, i poc a poc, algun dia veurem la interconnexió total, complerta i en plena activitat. Mirant enrere, podem dir que els esforços dedicats, els debats i les exigències emprades, han valgut la pena. N’ha complert 40, per molts anys !!!