Joan Roma

100 DIES, BEN APROFITATS. Arreu del món democràtic, s’ha agafat el costum de fer una primera avaluació d’un nou govern, tant bon punt supera, els primers 100 dies de vida. Per a uns, pot semblar un termini curt, per a d’altres, massa llarg. Bé, no entrarem ara en aquesta futilesa, sinó en fer un breu repàs d’aquest període. Un període transcendental perquè ha suposat girar pàgina, mai tant ben dit, a una etapa convulsa, plena de trencaments , d’imatges mai vistes, de comportaments inacceptables, per part de representants públics. Una barreja d’infantilisme, amb unes fugides cap endavant, que tothom sabia no portaven enlloc. El triomf de la rauxa per damunt del seny, que ha fet malbé l’enorme respecte i prestigi que Catalunya havia aconseguit, al llarg de molts anys, malgrat alguns fets puntuals. Arribats al punt on estem, queda clar que la promesa de Salvador Illa, de girar pàgina, a un passat recent, clarament negatiu, s’ha fet, i s’ha fet, bé. Hem deixat enrere criaturades, impròpies d’un governant, com la de fugir davant la presència del Cap de l’Estat, per després asseure’s a la mateixa taula, per dinar o sopar. També, s’ha retornat a les institucions nacionals / estatals, de les que tots els presidents, en formen part. Catalunya, ja no està absenta de cap esdeveniment, conferència, reunió o convocatòria on es parla, es discuteix i s’aproven mesures, que ens beneficien o ens afecten. En definitiva, estem, on hem d’estar. I, s’ha conformat el Govern, al complert. No solament el Consell Executiu, sinó el segon i el tercer nivell. Es el conjunt, i no una part, la que fa funcionar un país. I, és un equip el que juga i no individualitats concretes. Puc assegurar que l’equip conformat, en el seu conjunt, és de primera divisió. En conec directament, no menys d’un setanta per cent, i considero que tots i cadascun saben el que toquen. Amb molts, hem compartit anys de governs municipals, o gestions a Diputació, feina al Parlament, o en altres organismes i institucions. Son gent formada i preparada, que no han hagut d’esperar dies ni setmanes per començar a actuar. I, els canvis es veuen i sobretot es noten, en els plans de treball de cada Departament o Conselleria. Prioritats clares, transparència i anar al gra, en tots i cadascun dels assumptes de país. S’han encarregat projectes i s’han activitat iniciatives que portaven anys en el tinter, de manera que la gestió, la bona gestió, ha arribat per quedar-se. I, és aquesta suma d’efectes la que motiva serenor en el Govern i bones formes en el Parlament de Catalunya, malgrat algun grup pretengui trencar l’harmonia. No trobaran en Salvador Illa, una reacció sobtada, inesperada ni mal educada, perquè és fill polític del President Terradellas. Exerceix el càrrec, sense estridències, sense buscar efectes artificials, conscient que una resposta serena, té millor recorregut que una d’abrupta. I, si en matèria de comportament i protocol, el model és Terradellas, pel que fa la gestió, tinc clar que el model, és Prat de la Riba. Els qui hem seguit la figura d’aquest polític, tenim clar que la queixa i el victimisme, porta a la melangia, i en canvi saber aprofitar totes les potencialitats, presents i futures del país, porta a convertir-se en un referent, en tots els àmbits i sectors. Aquests dos models, son els que han confluït en l’actual Govern.