Joan Roma

TV3: NO HA SUPERAT EL PROCÉS. D’un mitjà de comunicació públic, s’espera que serveixi a la comunitat a la qual es dirigeix, i paga la seva existència. Suposo tots estarem d’acord amb aquest principi que regeix aquí, a Dinamarca o a Austràlia. Malauradament hem de dir que aquest principi ha estat reiteradament traït i modificat per un altre de molt perniciós, com sotmetre’s a la voluntat del govern de torn, o pitjor encara, d’uns quants grups que se l’han fet seu. Son llunyans, molt llunyans els inicis de TV3. Va emetre, en proves, el 10 de setembre de 1983, i va iniciar emissions, el 16 de gener de 1984. Naixia després d’Euskal Telebista, amb la decisió d’emetre íntegrament, en català. Aquest era un principi, amb el qual tots els partits estaven d’acord, per tal de reforçar i impulsar la llengua pròpia de Catalunya. L’objectiu i model era molt ambiciós tant com quan es va decidir l’aposta pel Cos dels Mossos d’Esquadra. Aquests, es volien assemblar als Bobbies anglesos, doncs, bé perquè no copiar el model de la BBC ? Ai las, una cosa és mirar lluny i tenir grans ambicions i objectius, altra cosa és topar amb la realitat, la dura realitat. Hem de reconèixer que els seus inicis varen ser espectaculars, per un doble motiu: la manca de pluralitat i diversitat existents, durant la llarga dictadura, i la novetat i innovació que suposaven la majoria de programes, conduits per gent nova, creadora i innovadora. No fou estranya l’embranzida d’audiència durant els primers anys, i la favorable competència amb els altres canals de televisió, fossin públics o privats. Però, en el nostre país, poques coses duren, sense la intervenció dels que manen. I si manen, consideren poden grapejar tot el que es troba sota la seva influència, oimés quan es té la clau de la caixa o l’aixeta que proporciona el finançament indispensable per sobreviure. Es així, com TV3, es va anar convertint en la “veu del seu amo”. I el seu amo, com en tants altres sectors i àmbits, es deia Jordi Pujol. D’aquella època, provenen les intromissions constants en la programació i sobretot amb l’ideari dels telenotícies i programes d’opinió, fins esdevenir un mitjà ,més de propaganda que no pas d’informació. També, d’aquells anys prové una manera de créixer i gestionar, típic del pujolisme. Tot es feia, pensant en gran, segurs que algú pagaria la festa. Res millor per controlar un mitjà que pagar bé, i facilitar l’accés a gent de confiança. I, per suposat controlar des dels llocs de comandament, tot el que es planifica i es publica. Havia de ser la gran televisió, i deixar enrere totes les altres, de les altres CCAA. La carrera per esdevenir primers, obligava a transferir cada vegada més diner, fins el punt de competir amb les privades. Es així, com a l’octubre de 2022, tenia 2.356 treballadors, molt per sobre de tota la resta de televisions. Mediaset en tenia 1.595; La Sexta, 120; Antena 3, disposava de 448. I Canal Sur Andalusia, 1.357, la més gran, per també ser la que dona servei a més gent, a nivell autonòmic. Comparant pressupostos, en aquest mateix any, la CCMA ( la de Catalunya), 300, 6 M, la seguia la basca EITTB, amb 172,6; la Andalusa, 153,7 ; la Gallega, 121,5; i la Madrilenya, 81,7. Per sous, complements, triennis, i altres emoluments, era i és la més generosa, amb situacions clarament de privilegi. I és que tot és gran i sumptuós, amb xifres que impacten pel que tenen de grandiositat, però alhora de poca eficiència, a nivell de resultats. TV3 , disposa de 430 redactors, 104 operadors, 9 directors d’àrea, 26 caps de departament, 11 caps de serveis, 4 redactors en cap, 4 editors, 121 treballadors d’alt nivell, etc, etc. Tot plegat, pagat en la major part, per les aportacions directes dels pressupostos de la Generalitat que es plasmen en el darrer conveni signat pel període 2023 – 2027, amb 1.347 milions. Aquesta, és la realitat de les xifres i els diners, però quina és la realitat del projecte ? Podem considerar que aquest diner és ben gastat ? Respon a les necessitats de la ciutadania catalana? Es un mitjà fiable ? Ho sento, però en sóc un clar detractor des de fa molts anys, i alhora un ferm impulsor de canvis substancials, arran el destacat paper que va tenir durant els anys del procés, convertint-se en l’autèntic portaveu i altaveu d’un moviment que va anar en contra de la immensa majoria del catalans. De tot això, ben poc se n’ha parlat, i encara menys, s’ha actuat. El dany produït, com eina del procés, ha estat immens. Quan la gent buscava resposta o informació fidedigna dels propòsits del procés, només trobava a TV3, la posició dels independentistes, però no la dels que no ho érem, tot i ser majoria, a nivell de ciutadania. Per a TV3, no. Obrien les portes a tots els líders dels partits independentistes, i als promotors de les entitats del procés, sense contrarestar ni facilitar l’accés als qui hi estaven en contra. Van actuar descaradament al servei d’una causa contrària a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, contravenint els seus objectius fundacionals. Però, el procés és mort, forma part del passat, i, tanmateix és ben viu en molts moments de la programació de TV3. No passa setmana, ni mes, en que apareguin personatges, jutjats i condemnats, per emetre nous discursos i sermons sobre les seves vides i accions, amb clara animadversió sobre els que opinen el contrari. No hi ha hagut una autèntica remodelació ni modificació d’objectius, perquè manen els mateixos. Es més, encara fa pocs dies, ens assabentàvem de contractacions i entrades per la porta del darrere, de persones amb afinitats polítiques, molt concretes. Son molts els serveis pagats, mitjançant contractacions i aparicions en programes, tertúlies o altres activitats. Dit això, estem a finals de 2024, amb un nou Govern que hauria de garantir rigor, claredat i representativitat, a la televisió pública. La que paguem entre tots, i que prou mal ha fet en el passat com perquè ara es remodeli per a servir a tothom, sota el criteri de pluralitat i diversitat. De moment, no ho és, ni es veu que vagi cap aquests objectius. Es més, en molts moments, no dona la impressió de cap canvi substancial, malgrat els profunds canvis en la societat i el propi Govern. Estem, a la Catalunya dels 8 milions, amb realitats radicalment diferents a les dels primers temps o a les del temps del procés. No hi ha espais per llengües, cultures, activitats de col•lectius amb desenes de milers de persones, o centenars de milers. TV3, continua pensant com ho feia quinze o vint anys enrere, adreçada a una petita part de Catalunya, que no supera, en cap cas els dos milions. Ha quedat tancada i dominada per un petit sector que se la fa seva i no permet s’obri cap a les noves realitats. Sota conceptes de fidelitat a la llengua, no introdueix ni dona cabuda a la riquesa i varietat cultural de Catalunya. Només pensa i actua sota els criteris del que considera és la cultura catalana, sense acceptar que tenim moltes cultures que ja son catalanes per dret propi, perquè el país ha crescut i ha canviat. Es així com es va allunyant de la gent, i pot acabar com la representant de les velles essències catalanes, moltes de les quals es van convertint en realitats residuals. Paguem i mantenim un servei que no és un autèntic servei, sinó una monumental empresa, al servei d’una minoria. Es urgent posar al dia el projecte, reconduir-lo i alhora reduir-lo perquè no podem destinar-hi xifres immenses quan les disputem cap altres destins més indispensables.