Joan Roma

S’HA D’AUGMENTAR LA DESPESA MILITAR? Tot i que han desaparegut, parcialment, les crítiques ferotges contra la despesa militar, per part d’alguns partits i organitzacions, queda molt camí per recórrer a la vista del que s’hi destina i el que s’hi hauria de destinar. La resposta a la pregunta de l’article, és clarament, sí i de forma àmplia i urgent. Formar part de l’OTAN, comporta assumir uns compromisos clars, en la defensa comuna, que s’han de traduir en suficient finançament i inversió, i aportació de recursos tècnics, humans i en material. Estem, una mica més a prop de l’objectiu, però els propers anys, han de servir per posar-se al dia. I això vol dir passar del 1,28% del PIB, al 2%% que obliga l’OTAN. De fet, s’ha concedit una mena de pròrroga, de tres o quatre anys, per fer-ho realitat. Espanya, es troba gairebé a la cua, dels països de l’OTAN, amb aquest 1,28% del PIB, i uns efectius actius globals de 133.000 militars. Només tenim Bèlgica i Luxemburg, al darrere. Dit això, és cert que en els darrers anys es nota un esforç important per incrementar aportacions i inversions per a millorar dotacions i efectivitat. Si mirem l’evolució de la despesa militar en els darrers anys, veurem l’increment significatiu dels últims anys, i constatarem la necessitat de continuar el camí, si es vol assolir el compromís del 2%. En el 2015, la despesa fou de : 10.000 M, el 2017, de 10.528 M, el 2019, de 11.281, la de 2021, de 12.546 M i finalment la de l’any passat, 2023, de 18.045 M que en alguna publicació fan arribar als 22.000M , sumant-hi algunes partides, lligades a aportacions a la guerra d’Ucraïna o a la participació en missions de pau , arreu del món. I és que la diplomàcia, va estretament lligada a la presència militar, en algunes zones en conflicte, en les quals Espanya, s’ha guanyat un enorme prestigi, tant per la preparació i formació de les unitats com pel material que utilitzen. D’aquí l’interès del govern, presidit per Pedro Sánchez, de complir els compromisos i alhora situar-se en els llocs principals de decisió. Mentrestant, però, queda molta feina per fer. Una de rellevant és convèncer els socis de legislatura de la necessitat d’ampliar el pressupost de Defensa, una altra és mobilitzar suficients interessats en ingressar a les FFAA. Fins fa ben poc, hem vist les traves i reticències a deixar posar estands de l’exèrcit en les fires i mostres escolars, per a donar a conèixer les sortides laborals que ofereixen els diferents estudis i carreres universitàries. Molt especialment a Catalunya, on des de fa molts anys, hi ha partits i col·lectius que consideren innecessari disposar d’exèrcit. Això, no passa en altres CCAA, però en totes elles, s’haurà implementar un notable impuls per animar les joves generacions a optar per aquesta via laboral, en la qual trobaran una enorme diversitat i pluralitat d’opcions, fins i tot les menys armamentístiques com és la de formar part de la UME ( Unitat Militar d’Emergències) que tot sovint veiem en tota mena de catàstrofes. I és que l’increment de pressupost, suposa increment de personal. I personal, cada vegada més preparat i professional. Mirant com tenim el món en aquest moment, ha de quedar clar que no es pot descuidar ni menystenir les amenaces sobre la UE, de manera que cada país ha de fer l’esforç necessari per garantir la seguretat individual i col·lectiva. I per ser forts, res millor que la unió i el reforçament del paraigua que suposa l’OTAN. Cert també que s’ha d’anar cap un sistema de defensa europea que ens faci menys dependents dels EUA. Qui cregui que la despesa militar no ha de formar part de les prioritats del nostre país, s’equivoca de dalt a baix, i només cal veure el que passa en llocs, més o menys, llunyans per donar-se’n compte. Tindrem ocasió de tornar-ne a parlar en el moment de la presentació dels pressupostos per a 2025. Però, formar part de la defensa col·lectiva, ens obliga a participar-hi segons els acords signats. Toca, doncs, incrementar l’aportació actual per arribar a la que tenen la majoria dels membres associats.