Joan Roma

PUIGDEMONT, VOL SER REBUT PER ILLA Després de les entrevistes del President Illa, amb els ex presidents de la Generalitat, Puigdemont s’ha queixat de no haver estat convocat a Palau, per fer el mateix. El President, ha deixat clar que les entrevistes anaven d’expresidents retirats. Es a dir, no actius, i ell ostenta el càrrec de diputat al Parlament, encara que el faci servir ben poc. Curiosa crítica, procedent d’un personatge que ha protagonitzat algunes de les pitjors pàgines de la nostra història col•lectiva. La seva elecció com president, ja fou molt estranya, vist el lloc que ocupava a les llistes electorals, i que res ni ningú feia preveure un salt cap a la primera institució del país. Però, és que la seva fugida i posterior estança a Bèlgica, no ha aportat cap benefici als catalans, almenys als qui volem que el país funcioni, sense invents estranys, ni promeses de buscar paradisos terrenals, saltant- se les lleis que tothom ha de complir. Ser servidor públic, vol dir, donar exemple. I el primer que toca fer, és complir i fer complir, les lleis que regulen la convivència d’un país i d’un Estat. Hem pogut veure un gran nombre de “perfomances”amb ànims de demostrar que era astut i espavilat a l’hora d’escaquejar-se i fer perdre el temps a advocats, lleis i tribunals. No sabem qui paga la festa, però es deuen comptar per centenars de milers els euros gastats, en sortejar tota mena de gestions i tràmits judicials, tanmateix, no veiem se n’hagi sortit. Es a dir, el veiem instal•lat a Waterloo, i no sembla imminent el seu retorn. I de retorns, n’ha parlat molt, però el cert és que continua allà, tot i l’actuació de “mago Pop” o “Houdini”, en petit. Anuncia la seva presència en el Parlament, el dia de la investidura del President Illa, i només ho fa veure. Entra i surt del país, donant compliment a un nou engany als seus seguidors. Ja no goso posar al “poble català”, perquè la immensa majoria, ja s’ha despenjat d’aquesta història. Després, Turull i ell mateix, exposen que no va voler anar al Parlament perquè hi havia massa policia i no era prudent intentar-ho. Vaja, es devia pensar que una colla de castellers i alguna agrupació sardanista, l’estarien esperant per retre-li homenatge i acompanyar-lo cap a l’hemicicle. Francament, hi ha persones i personatges que no tenen límits en les seves explicacions i elucubracions. I, de tornada al país de refugi, va impartint doctrina, i va preparant el Congrés de Junts, enviant missatges cap una militància que ja no sap si se’n va, es queda, o levita cap el cel, a la recerca d’ostentar una mena de càrrec, més similar a un aiatol•là que no pas al d’un dirigent polític. Vol ser i no ser, al mateix temps. Francament, la militància de Junts ha de ser molt valenta, i sobretot molt pacient, com per aguantar tanta astúcia i inventiva, alhora. No sé si han parlat i mirat al seu entorn, però centenars d’alcaldes i regidors comencen a pensar en nous destins i noves vies, per tornar a casa, o canviar de color polític. Es molt difícil digerir tants embats i tants enganys, durant tants anys. S’ha començat el compte enrere a les municipals 2027, i ben aviat veurà la dispersió dels acòlits. Tot té un límit.